dimecres, 26 de desembre del 2007

Jordi Solé Tura

Els anys passen molt ràpid, no t'adones que t'has fet gran i has recorregut un llarg camí d'alegries i penes.
L'altra dia vaig tenir una pena, feia anys que no sabia res del Solé Tura, des de l'entarrament de la Rosa, l'Anna em va dir que li han diagnòsticat la maleïda enfermetat d'alzhèimer.
Ell ja no em recordarà perquè ja té l'enfermetat molt avançada. Ell venia molt a Ordis, amb la Rosa i l'August, encara recordo que esmorzavem junts, mentre tothom dormia, ell i jo ens despertavem ben d'hora, jo em prenia el café amb llet i unes torrades i ell sempre es menjava una taronja. Recordo que per sopar tenien unes grans converses de política amb persones que no mencionaré, que en aquell moment no entenia de què coi parlaven, però que de ben segur era important, jo mentre jugava amb la Carlota.
A ell li agradava anar amb bicicleta, a fer molts quilòmetres, fins hi tot hi havia anat amb el Ferran.
Encara tinc per alguna caixa el bolí multicolors que em va regalar per un aniversari, tenia la carcassa de color taronja (com la que es menjava el matí).
Era i serà sent una gran persona mentre visqui, tot i que ja no recordi qui és, però ha fet una bona feina per tots nosaltres i pel país, això quedarà escrit en els llibres d'història i podrà ser recordat per ser un dels pares de la constitució i per haver sigut ministre de Cultura. Tindrà la sort que la seva memòria estarà escrita i perdurarà per sempre encara que els seus records els borri de la seva ment, aquesta sort no la té la gent anònima que com ell han patit la mateixa enfermetat.
Una altra persona que quedarà en el meu racó de records, un altre camí recorregut en aquesta vida plena de sorpreses.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=469336&idseccio_PK=1026

diumenge, 23 de desembre del 2007

Lliçó de la Vida

Dia 21
Avui la vida m'ha tornat a donar una lliçó. No em pensava que seria tan difícil, creia que l'August li seria més fàcil el que havia de fer.
Quan vem decidir fer fora el del magatzem creia (i segueixo creient) que era el millor per l'empresa, que el lloc que ocupava és molt important i una peça clau perquè la resta de l'organització funcioni. Pensava que seria molt fàcil i dir-li que després de Nadal no cal que torni, sempre ho veus a les películes i penses que la realitat és igual de fàcil.
Quan arriba el dia i l'August et diu, "Marc, avisa el Miquel que volem parlar amb ell..." uff, em va costar horrors dirigir-me a ell. Quan vam entrar el despatx els tres, no s'havia a on mirar, ni què dir. L'August va començar fent un discurs polític, d'aquests tan originals que fa i que jo no sé fer, jo vaig més el grà, sense tants "rodeos". No li va donar temps d'acabar el discurs, el Miquel el va interrompre i li va dir, "no cal que segueixis, no li donguis tantes voltes, sé perquè m'heu cridat, ja fa dies que ho sé". De cop em va entrar molta calor a la cara i no podia amagar-me sota la taula perquè és de vidre!! no sabia com posar-me, jo estava molt nerviós, l'August va actuar amb sang freda i va treure tots els papers que havia de firmar, (nòmina, finiquito, talons i carta d'acomiadament improcedent). Jo apenes vaig dir res, i el que vaig dir va ser per defensar l'empresa, jo vaig ser l'aprenent de com fer aquestes coses, l'August em va fer entrar perquè veiés com es fa, i em va recordar que la pròxima vegada ho hauria de fer jo sol....
Aquesta feina té coses bones i moltes de dolentes, però haig de pensar que és la meva feina i que si no la faig serè jo qui un dia entraré el despatx perquè l'August em dongui la carta d'acomiadament, i això no vull que passi, així que hauré de treballar dur per no rebre mai una mala notícia com aquesta.
La vida et dona moltes lliçons, que de vegades les oblides, però d'altres, com aquesta, no s'obliden i les tens ben presents en el teu cap.
El dia 24 haig de posar la primera pedra el nou magatzem, el dia 27 comença el David.

diumenge, 16 de desembre del 2007

L'Euro

Com ens van enganyar quan l'any 2002 vam entrar a l'Euro..... "no us preocupeu que els preus seran els mateixos" deien els ministres i polítics.
Tenien una part de raó, la nòmina sí que era la mateixa, dividit per 166,386, divisió exacte i clavada, ni un cèntim més. Però, en el bar per exemple, la divisió no els hi resultava fàcil, i no sé ben bé si va ser perquè no els hi van funcionar bé les calculadores per un efecte 2000 retardat, o va ser un error fet expressament, però el cas és que un tallat que em costava 100 peles, el dia 2 gener va a passar-me a costar 1 puto euro, què estrany oi?? si faig la divisió per 166,386 (tal i com em va dir el ministre que fés) reulta que el resultat era 0,60 euros, una xifra bestant més lluny de 1 euro clavat i pelat..... total, que qui tenia un bar muntat, s'ha fet un 66,386% més ric, perquè estar clar que el pobre camarer que serveix el tallat, segueix cobrant la mateixa nòmina dividida per 166,386 tal i com li van dir que ho fés.....

I ARA em surt el SOLBES i diu que la culpa de que la inflació puji i que nosaltres tinguem menys calers per comprar, és culpa de que deixem massa propina quan fem un café, però "HO HAVEU VIST!!!!!" "LA MARE QUE EL VA PARIR!!!!" quins pebrots que tenen tots plegats, això sí, que ningú es queixi, es veu que tothom li va la mar de bé perquè pensen en fútbol i toros, quina Espanya més llesta, inteligent i culte!!

PD Qui diu l'euro del tallat, diu l'euro de rentar el cotxe, de comprar els tomàquets, el pa, el todo a 100, i una llista infinita que no vull ni tan sols pensar perquè se'm posen els pèls de punta..... CONCLUSIÓ: els empresaris són 66% més RICS, nosaltres som un 66% més POBRES i ningú fa res, bueno si que fem, endeutar-nos per poder arribar a final de mes, i la pilota es va fent més gran......

diumenge, 2 de desembre del 2007

dissabte, 1 de desembre del 2007

Bruce Springsteen, Madrid 25/11/2007

Bruce, Bruce, Bruce, Bruce, Bruce!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!


La gent no parava de repetir el seu nom, tots volíem que surtís d'una vegada, quin fart d'estar dret, jo ja no notava les cames, a més tenia una grip de collons. Però quan va sortir a l'escenari, tot no va importar, ni el retard de 45minuts, ni el mal de cames, ni la grip...... tota l'espera va quedar enrrera i vam disfrutar moltíssim, aquest tio no hi ha qui el superi. És el millor!!!!

Hores abans, i dic HORES ABANS, vem veure entrar el Bruce en el Palacio de Deportes, com sempre fa, amb una monovolum de vidres foscos, però de vidres clars a devant, on ell sempre va de copilot saludan a la gent, vaig poder fer una foto on si feu un zoom podreu veure-li una mica la cara, quina emoció veure'l i tenir-lo apenes 2 metres de la teva mà.

És el segon concert del Bruce que anem, i la veritat és que em va agradar molt més el de Barcelona, a la nostra ciutat es nota que s'entrega més, tot i això , va fer un gran concert i posa el llistó ben alt als cantants de la seva edat.

Us poso la foto del Bruce entrant al palau d'esports, i un dels videos que vaig grabar "She's the One", que he penjat al youtube.






dissabte, 24 de novembre del 2007

Una mica cansat

Fa dies que em noto cansat. La feina em supera i a vegades ho engegaria tot a pastar fang, no sé perquè s'empenyen en que ho puc fer tot, a estar a tot arreu, a tirar del carro i a sobre fer tota la feina que ningú em fa.
Després de la bronca de la reunió de direcció, m'he posat les piles, no aguantaré una bronca més de la direcció general, i penso repartir llenya a qui fagi falta, això sí, primer faré de Gerent i si tinc temps faré de Tècnic, però el que no penso suportar més que em diguin que no mano lo suficient.
El primer que va rebre va ser el del magatzem, no em vaig passar gaire, però si que li vaig deixar bestant clar, crec, que ha d'arribar més d'hora i preparar el material perquè els operaris marxin puntuals. La reacció ha sigut que la gent em comenci a mirar d'una altra manera, però m'és ben bé igual, representa que a partir d'ara haig de ser el dolent de la peli.
Ha sigut una setmana saturada, però demà tinc una petita recompensa, veure el Bruce, espero que sigui un gran concert, tot i que sigui a Madrid, i els Madrilenys no s'entreguin com els Catalans......

dissabte, 17 de novembre del 2007

SOU

Avui estic content, m'han donat la nòmina definitiva amb tot arreglat, i la veritat és que no em puc queixar gens ni mica!!! aquesta vegada el jefe s'ha comportat i m'ha respectat el salari que vam pactar. Amb aquest sou i amb el de l'Anna no ens podem pas queixar, perquè podem seguir fent el que ens doni la gana!!!
És un motiu de celebració, per tan anirem a sopar fora, jejejejeje
Un altre motiu de celebració, són els bons anàlisis de l'Anna i altres cosetes que no es poden explicar......
SALUT I ALEGRIA!!!!!!!!!!!!

diumenge, 11 de novembre del 2007

Guardarails ja!!!

Fa anys que en sento a parlar i poc s'ha fet al respecte, ara m'afectarà més que mai i vull sumar-me a la concentració que hi va haver ahir.

A veure si l'estat escolta els drets que tenen els motoristes a la vida, igual que els automobislistes, i comencen a posar uns guardarails adequats per evitar empotacions o fins hi tot evitar la mort.



divendres, 9 de novembre del 2007

Ja és meva!!

Ha costat, però ja la tinc!!! quan l'he tret de la tenda he anat cagat.... però mica en mica ja li he agafat el tranquillo, va super suau, uff quina sensació més maca...... ara falta agafar-li bé les mides i anar tranquilament sense presses.



dimecres, 7 de novembre del 2007

Que cabrons!!

Pensava que estranaria la moto aquest dilluns, però em van enganyar com un xino!! resulta que els papers per matricular la moto els porten els divendres, ho fa una gestoria, i com divendres passat van fer pont, doncs la moto es va quedar sense matricular, així que fins divendres res de res!!! però divendres per la tarda si que sí!!! a estranar-la pel cap de setmana!!!
Quines ganes que tinc de moto!!

Per cert, avui ja m'han donat el carnet provisional!! por fin!!!! ara ja puc anar amb cotxe i moto tranquil!!!

dissabte, 27 d’octubre del 2007

Hem comprat la moto!!

Avui hem anat de compres, però no a comprar roba precisament.... hem anat al concessionari Suzuki a encarregar la moto, després de vàries delibaracions m'he decidit per la de color negre, és més elegant i deportiva a la vegada.
La podíem recollir aquest dimecres però com que dijous marxem a Brusel·les doncs la passaré a recollir dilluns per la tarda, així que queden 8 llargs dies per poder-la conduir!!!!
Després de comprar la moto hem anat a comprar els cascs, el final ens hem decidit pel NZI Spyder III, el que porta el Alvaro Bautista, crec sincerament que hem fet una gran compra, ara a veure com es comporta la ventilació del casc.....
Aquestes són les fotos del color de la moto que m'he quedat.













divendres, 26 d’octubre del 2007

Ja tinc el Carnet de moto!!!!!!!

Objectiu complert!!!!
Ja tinc la llicència per conduir motos de gran cilindrada!!!!!! oeoeoeoeoeoe!!!!
Ara només falta encarregar la moto i a disfrutar-la!!!! estic super content, em pensava que suspendria per culpa de la planxa, però m'he carregat de valor i he fet com si fos una pràctica més, i taxan!!! l'he superat com si res i he aprovat!!! visca, visca, visca!!!
Ara ja podrem sortejar números per qui volgui fer una volta amb la Suzuki GSR600, crec que la Irina tenia el número 1, i l'Anna el 2 per obligació, el Charlie va dir que volia el 3 i crec que no hi ha ningú que volgui pujar...... bueno bueno bueno.... encara no m'ho crec, avui estic super content!!!
El final m'ha sortit rodó i no hauré de renovar el carnet de conduir!!! ja em veia pagant una altra revisió mèdica i més taxes i examens...... ole ole ole ole!!!!

diumenge, 21 d’octubre del 2007

dissabte, 20 d’octubre del 2007

APROBAT

Ahir vaig fer la teòrica de moto, era molt fàcil, era un dels tests que hi havia a internet i que dominava a la perfecció. No vaig estar més de 5 minuts, me'l sabia de memòria!!! el resultat el donen dilluns, però per suspendre m'hauria d'haver equivocat el marcar la creu, espero que no!!! per tan crec que el tinc aprobat!!!! així que ja tinc mitja cama sobre la meva marevellosa moto!!!!
Uffff quines ganes de fer el pràctic i ja poder conduir la pedazo Suzuki!!!!!

Pues res, que segurament ja tinc el 50% de carnet!!!!!

dissabte, 13 d’octubre del 2007

Rubianes

Ahir vam anar a veure el Pepe Rubianes a Manresa, va estar molt bé, vem riure moltíssim, dos hores de teatre que van passar molt ràpid. Us la recomano a tots aquells que necessiten riure una bona estona i veure la vida d'una altra manera.



El pare s'ha quedat aquesta nit a l'hospital, es veu que li ha agradat tan el todo incluido, que ha volgut passar més dies a la Suite..... bromes a part, el pare se'l queden fins diumenge o dilluns perquè li ha fet alèrgia el nolotil, i no volen que marxi fins que ho tinguin controlat.

divendres, 12 d’octubre del 2007

Operació

Ahir finalment van operar el pare. L'havien d'operar a la una, però el vaig baixar a quiròfan cap allà les 14:30h. Dos hores d'operació que van passar força ràpid.
L'operació va anar molt bé i avui segurament ja l'enviaran cap a casa.
El pare té un company d'habitació que l'havien d'operar dilluns i encara no l'han operat, es veu que li han trobat un càncer de pulmó i no saben si operar-lo de la "vejiga", així que mentre decideixen i no deicideixen el tenen allà mort de fàstic. A mi em va fer pena, perquè anava per una cosa i sortirà amb un altra problema sota el braç, la vida de vegades és molt injusta, però així és la vida, mai saps el que et pot passar, hem de disfrutar el que tenim en cada moment, perquè ara hi ets però qui sap si demà tornarà a sortir el sol per tu!!!

dijous, 11 d’octubre del 2007

Mala sort, sempre estic gafat

Quan tenia coll a baix que avui tenia examen de moto... doncs resulta que no!!!! els desgraciats de l'autoescola no van portar els papers a trànsit!!!! per tan no tinc examen! com pot haver gent tan inútil treballant i el paro està ple de gent vàlida????? estic fins els cullons de la gent inútil, te'ls trobes per tot arreu, tan difícil és fer la feina???? és que jo no vaig pagar el primer dia? és que no vaig anar corrents a portar la revisió mèdica corrents perquè portèssin els papers?? doncs perquè ells no compleixen amb la feina que els hi tocava??? cullons que tenen trànsit a 4 cantonades cony!
I la meva pregunta és si a sobre hauré de renovar el carnet de conduir i per tan tornar a pagar 50€ per una altra revisió i les taxes per la tramitació ja que el carnet caduca el dia 27 i per això pujava.... tot un error d'un inútil, qui m'ho pagarà això??

Avui operen el meu pare, des d'aquí li desitjo sort, tot anirà bé.

diumenge, 7 d’octubre del 2007

Ja me l'he emprovat

Ja he anat a emprovar-me la moto!!!, el dia 11 pujo examen i ja tinc cuques.... vaig voler anar a veure la moto, a tocar-la, a preguntar i a sobretot a pujar-me a sobre per veure com em queda!!!! la sensació de tenir-la entre les cames és genial, ara només em queda tenir al sensació de conduir-la...... us agrada conduïr...............


L'Anna va imortalitzar el moment amb un parell de fotografies.






dijous, 4 d’octubre del 2007

Conecert Bruce Springsteen!! i varis

Sí senyors!!!! el dia 25 de novembre anem a Madrid a veure el pedazo de Bruce Springsteen!!!! gràcies el Charlie que va fer una pacient cua al Fnac de BCN, gràcies Carles!!! jo vaig intentar trucar des de el mòbil, però comunicaven, a més no vaig poder estar gaire per la labor, tenia visita d'obres tot el matí i clar.......
Però el final anem a veure'l, encara recordo el de BCN, va ser molt guapo, llàstima que sigui a Madrid perquè l'ambient no serà el mateix, segur que els Madrilenys no són tan entregats com els Catalans.
Encara no tenim on dormir, però si hem de dormir a l'aeroport no em fa res, el Bruce s'ho val tot!!! 133€ per l'entrada més l'avió d'anada i tornada no em sembla car, clar que falta el clapar....
Ja tinc ganes que arribi el dia, ja s'em posa la pell de gallina.

Demà tenim concert, no és el Bruce però també estar bé, els Gossos m'agraden i a més són Catalans. Primer un bon entrepar de sobrassada i unes braves i després el super concert a Manresa amb la Sandra i l'Andreu.

Dissabte a veure si aguanta el temps i anem a Port Aventrua, em sembla que em tornaré a tirar el buit, la sensació va ser divertida.

ja seguiré informant sobre el concert del Bruce, a veure si podem fer fotos o videos......

diumenge, 30 de setembre del 2007

Examen Moto!

Sí, ja em presento a examen de moto, el dia és el 11 d'octubre, l'hora encara me l'han de dir. Així que ja em puc posar les piles i estudiar com un cabronet...... he fet el 14 test que hi han en tot internet i a l'autoescola, es veu que no ni han més, i ja me'ls sé de memòria, així que perquè esperar més???
Ara ja tenia coll abaix lo de la moto, però l'Anna m'ha presentat un nou dilema, "Compra el cotxe que volguis si no et compres la moto...." i ara no sé què fer!!!! per una banda em compraria el cotxe i per l'altra la moto, la moto és una cosa que sempre havia pensat en comprar-me i el cotxe el tenia pensat per fer gran la família...... m'heu d'ajudar a decidir-me.... el que està clar és que pujo igualment a examen, primer perquè ja ho tinc pagat (600€ que no penso tirar) i segon perquè així ja el tindré, mai se sap què pot passar...
Si m'hagués de comprar un cotxe podria ser: un Audi A3, un BMW serie 1, un C4 picasso o un León, així que la polèmica estar servida!!!!


O......



AQUESTA ÉS LA QÜESTIÓ.........

diumenge, 23 de setembre del 2007

Relax

Aquest cap de setmana va ser genial, vem anar a Berga Resort, quina tranquilitat!!! mai m'havien fet cap massatge, i haig de reconèixer que val la pena, 105€ que he pagat amb molt de gust, i mai millor dit. Una hora i mitja de massatge amb xocolata calenta..... quin plaer, aquella olor, i aquell massatge que recorren tot el teu cos de xocolata, semblavem un malindro sucat a la tasa de xocolata..... Si necessiteu una mica de relax us recomano l'experiència, sortireu com nous i veureu la vida d'una altra manera, sobretot ho recomano aquelles persones que per aburriment s'emprenyen per xorrades i gilipollades de guarderia, aneu a Berga Resort i veureu com totes les toxines que porteu per dintre sortiran fora del vostre cos, i us sentireu alliberats.



Després del massatge vam visitar les mines de Cercs, no va estar malament, vam veure com treballaven abans i com amb poca cosa ja eren feliços. Sortin de Cercs vaig voler visitar la Pobla de l'Illet, però resulta que no ho vem visitar, només entrar el poble ens vam trobar el meu Jefe, i ens va volguer convidar a sopar a casa seva, va estar bé perquè vaig coneixer el jefe com a amic, no com a jefe.... i no vegis quina xarrera l'Anna i la dona del jefe..... jaajaja
I l'endemà, una hora i mitja d'aigua calenta, gel, sauna i sauna de vapor, buf, si tinguès diners que bé viuria......... després de l'aigua dinar i cap a St Cugat a despedir-nos de la Irina que anava a Alemanya a fer no sé què d'uns pòsters.... perdona Irina però estava tan relaxat que no vaig entendre gairabé el que ens vas explicar.
Ara ja espero la pròxima sortida important, el pont de tots Sants, cap a Brusel·les a veure la Irina, que passarà d'estar a Alemanya a Brusel·les, que ja tenim els bitllets d'avió, però aquest cop sortim des de Girona, a veure a aquí enganyem perquè ens hi porti......

dimarts, 11 de setembre del 2007

Bruce Springsteen


Fa uns dies van anunciar per la tele que a l'octubre sortiria a la venta el nou disc del Bruce, MAGIC. L'Anna li ha faltat temps i ja me la trobat per internet, sí sí..... ja tinc el nou disc complet del Bruce!!!!!!!!!!!!!!!!
Ja l'he escoltat per sobre i la veritat és que estar molt bé!! si en voleu una còpia me la demaneu!!!

diumenge, 9 de setembre del 2007

12 anyets!!

Avui ja fa 12 anys que vaig començar a anar amb l'Anna, no tinc paraules per descriure lo què em va canivar la vida, ja sabeu que no sé escriure garie perquè sóc de ciencies.....
Ahir per celebra-ho vaig convidar-la al restaurant Can Travi Nou, una masia situada prop de l'hospital Vall d'Hebrón, va sé un sopar molt romàntic, no va faltar l'espelma il·luminant la taula. Tot i que és un restaurant força car, va valer la pena, tot i que el meu filet estava poc fet per dintre..... M'ho vaig passar d'allò més bé, a més vam riure una estona dels que teniem el costat, uns alemanys de lo més rics fotent-se una ampolla de vi rera l'altra, amb un posat de lo més antic i pijo, i pensar que nosaltres anavem amb texans........ jejejejejeje , ja ho sabem per la pròxima vegada, posar-nos uns vestits de lo més glamourosos. No estic acostumat que hi hagi un camarer per cada cosa, el que t'acompanya fins la taula, el que et dona la carta, el que et demana, el que et porta els plats, el que els recull, el que et porta els postres i finalment el que et cobra..... en fi, tot un luxe.
Vem acabar la festa en el concert d'Antònia Font a Sabadell, dues hores que van passar molt ràpid, a més van tocar "Canta" i "Alegria" dos de les cançons que més m'agraden!!!
Espero que l'Anna s'ho hagués passat igual de bé, segur que sí. Ara ja podem estar pensant en anar a Berga el cap de setmana que vinent a que es fagin la xoco teràpia contra estress i el recorregut d'aigua calenta per treuren's tota la mala llet acumulada.....

Doncs això, la setmana que vinent a celebrar l'any de casats!!! (sempre tenim excuses per sortir i fer coses, per cert Anna, quina és l'excusa per anar a Bruseles??? jejejejeje)

dissabte, 8 de setembre del 2007

Així és la vida

Ahir no va ser un bon dia per l'Anna, el metge no li va donar bones notícies. La malaltia ha avançat i ara haurem d'estar a la espectativa dos mesos, després es veurà que faran amb la medicació.
Des d'aquí vull donar-te ànims carinyo, segur que aconseguirem controlar aquesta enfermetat i tot anirà bé, ja ho veuràs, tot i que les males notícies han anat acompanyades d'un regust amarg que no val la pena ni mencionar, la vida és així i hem de seguir endevant, mirar el futur, ser feliços tu i jo (que és el que compte) i no deixar que la malatia i altres coses (que tu i jo ja sabem) ens amarguin viure la vida, perquè només es viu una vegada!!!!
Ja saps que tens tot el meu suport per tirar endevant amb l'enfermetat i que no tirarem la toballola mai, ja veuràs com la controlarem i en un futur no gaire llunyar treuran nous tractaments per radicar-la i la podrem deixar oblidada en el passat. TOT ARRIBA!!!! jejejeje
A veure si trobem el restaurant d'aquesta nit "Cal Travi nou", que té molt bona pinta i després a veure Antònia Font!!! visca els dies de festa!!!


diumenge, 2 de setembre del 2007

Moltes Gràcies!!

Només puc dir que MOLTES GRÀCIES!!! a tots per venir a la festa que amb molta il·lusió ha preparat l'Anna, sobretot moltes gràcies a l'Anna per aquest cap de setmana tan guai, m'ho he passat genial, ha sigut molt divertit!!!
Gràcies als meus pares, germans i nebot/da per haver vingut als quads i a les tirolines, ha sigut molt divertit, encara tinc agulletes però ha valgut la pena, jo segur que hi tornaré, aixó dels arbres m'ha agradat moltíssim!!!!
Pares, moltes gràcies per les camises de "pijo" que em veu regalar!!!
Gràcies als amiguets per la camisa i els guants per la moto, m'ha agradat molt!! i Carles, gràcies per la tarjeta del mòbil, però me l'he deixat al teu cotxe, quan quedem pel sopar que em deveu me la tornes, jejejejeje

Marc

divendres, 31 d’agost del 2007

Regals d'aniversari

De moment m'han fet 3 ragalets!! L'Anna m'ha regalat una tarja pel mòbil per poder instal·lar el Tom Tom mobile que em va grabar el Carles, també m'ha regalat una antena GPS pel mòbil, que ja he probat i va de "perles"!!!! ara ja no em podré perdre!!!! jejeje Moltes gràcies cari, m'han agradat molt els regals!!!



Els meus sogres i els avis de l'Anna m'han regalat un rellotge Festina molt xulo, i que també va de perles!!! Moltes gràcies!!!!



Us poso una foto de molt mala qualitat, però alguna cosa es veu......





dimecres, 29 d’agost del 2007

Dilluns 3, dia clau

Aquest dilluns és el dia clau, és el dia que comença una nova etapa a Relsa.
El dia 3 començo a ocupar la meva nova posició dins de l'organigrama, Gerència, per sota del meu jefe el Director General.
Serà una setmana dura, hem de treballar diferent i tots els canvis són una mica difícils, tots anirem una mica perduts, si a més sumem que hi ha feina que l'has d'acabar, doncs pot ser mortal. Avui tenia una reunió (tot i estar de vacances...) i ja m'han dit que tinc un gran llistat de feina per fer, de clients que estan reclaman, sort que he carregat piles....
El dilluns a les 18h hi ha la presentació del nou equip directiu a tots els treballadors, a on em presentaran com a Gerent, el Miquel com a Director Tècnic, el Rafa com a Cap de Producció i la Dolors com a Directora Comptable (com feia fins ara). O sigui, que si diumenge per la nit no dormo, que no us estranyi!!!
Acabaré de carregar les piles i dilluns aniré a treballar amb tota l'energia positiva possible, espero que dilluns per la nit ja no les tingui descarregades....
Ja us aniré informant de com va tot, dintre de lo què es pugui explicar, clar!

Cumpleanys!

Per qui no ho sàpiga, demà és el meu aniversari!!! Fer anys, per mi, no m'importa, no m'afecta fer anys, el contari, m'agrada fer-los perquè significa que estic viu!!!
Aquest any és més important que lo habitual, canvio de desena, passo del 2 al 3, o sigui que faig 30 anys!! però em sento més jove que mai.
Espero seguir fent anys, i puguir seguir sent tan feliç com fins ara.

dimarts, 21 d’agost del 2007

DNI

Ahir finalment vaig fer-me el DNI, després de vàries intentones, sempre m'he tirat enrera per les llargues cues, vaig decidir quedar-me i fer la cua, sinó no me'l faria mai, sempre està ple!!!
Arribes a la porta de la famosa comissaria, preguntes qui és l'últim, fas una llarga cua en el carrer i arriba el moment que el policia et dóna un tiquet on figura el teu número de tanda, et poses content perquè vol dir que ja et tocarà. La gran sorpresa és que el tiquet et dóna dret a entrar a la comissaria, entres i veus a molta gent sentada amb cares de fàstic, descobreixes en poca estona que et passaràs quasi tot el matí per donar dos fotos, dir que vius a un altre carrer i estampar la teva firma.....
Tinc el número 72, i són les 10h del matí, hem de tenir en compte que han obert a les 9h, miro el panell informatiu, van pel número 50, em queden 22 tandes devant meu. Veient que van pel número 50 i que han obert a les 9h, penso, "carai, si que van ràpid, no m'ho pensava pas!!", passats 5 minuts canvien la tanda, ja van pel 51... ja falta una tanda menys.... de sobte veig que de les 4 funcionàries, s'aixequen 2, de seguida penso, "van a esmorzar, bueno també tenen dret..." són les 10:08h. Segueixo esperant pacienment, amb dos funcionaries menys, comença a ser més lenta la cua... es comença a sentir la gent bufar, (el qual m'incloc).
Entra que et criden, pagues, dones les fotos i vas a l'altra taula a signar, calculo que són uns 5 minuts per tanda, miro la tanda que van, la 52, tinc la 72 per tan no cal ser gaire llest per saber que falten 20 tandes devant meu, un càlcul ràpid, 5x20=100 minuts, 1 hora i 40 minuts de cua!!! bufffff de seguida penso que d'allà sortiré amb molta sort a les 12H!!!! però de seguida penso.... nooooo que aquelles dos que han anat a esmorzar tardaran com a molt 30 minuts, així que comptant que les altres dos també hi vagin, sumaran en total 1 hora de retard..... bueno paciència...
Els números a penes avancen, coi són les 10:40 i aquelles encara no han vingut, buff començo a pensar que tenen molta cara i em començo a indegnar.... A més he observat que tots paguen, tots tenen el DNI caducat?? tots paguen 6'70€, pregunto el del costat i em diu que no paguen els que tenen el DNI en vigència i l'han de canviar per canvi de domicili, tots els altres paguen. O sigui, que per fer-me un document que m'obliguen a tenir, que no tinc cap necessitat de tenir-lo perquè jo ja em conec i sé qui sóc, em fan pagar 6'70€!!! després d'estar pagan tot l'any amb impostos directes i indirectes!! i a més haig de fer cua!!! cullons, això és indignant!!!!!!!!!!!!!!
M'acabo de donar compte d'una cosa, les 20 tandes que tenia per sobre meu es converteixen en més, hi ha gent que té un número però es fan el DNI 2, 3 o fins hi tot 4 persones el mateix moment, ohhhhhhh nooooooo!!! desesperació!!!!! això vol dir que es sumen més minuts d'espera!!!!!!!!!!
Són les 11h i aquelles dos apareixen per la porta amb un gran somriure fals sota el nas, quines penques, 1hora per esmorzar, això en una empresa privada ja estarien al carrer, començo a entendre perquè sempre hi ha tanta cua al carrer....
Les altres dos s'aixequen i marxen, cagada, marxa la dona que fa els DNI més ràpid, començo a ensumar que allò no s'acabarà mai, tinc el cul quadrat i tinc gana, però JO NO PUC MARXAR A ESMORZAR.... a més m'esitc pixant, per lo què em posarè més nerviós i l'espera s'em farà més eterna.
Sopresa, criden números que no hi són, buff el marcador avança més ràpid, sona el pito, "Número 72 Mesa 1" carai!!!! em toca, dono les fotos, pago rigurosament els 6'70€ (tenia el DNI caducat), ensenyo el padró perquè em canvïn el domicili, canvio de taula, firmo el quadradet, estampo el meu dit a les fulles que em diuen, em donen el rebut i em diuen "de aquí 4 semanas puede pasar a recoger su DNI", cullons, penso, 4 setmanes per imprimir i posar-li un plàstic...... clar que si tots els funcionaràris que fan els DNI a Madrid, tarden com a mínim 1 hora per esmorzar cadascún...... és una sort tenir-lo d'aquí 4 setmanes....
Total, he tardat dos hores per 5 minuts de glòria sentat en aquella cadira....

PD: Problema: si les 4 dones tarden 1 hora per esmorzar cada una, i fan una mitja de 1 DNI cada 5 minuts, quans DNI deixen de fer mentre esmorzen?



Sol·lució: 48 DNI's. Per tant hi han 48 persones que hauran de tornar demà.... i així successivament. Per això hi han tantes cues!!!

Tinc una pregunta, m'han dit que hi han tardes que també fan DNI, perquè tenen un excés de feina (no m'estranya...) per la tarda berenen???? (si és així són 48 persones més que hauran de tornar demà).

dissabte, 4 d’agost del 2007

jejejejejejejejeje

Avui ja ho puc dir, ESTIC DE VACANCES!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
jejejejeeje si nois i noies, el Marc ja està de vacancetes, semblava que el dia no s'acabava mai, el rellotge no marcava mai les 18h, però finalment ha arribat, eren les sis passades quan he sortit per la porta, últims comentaris de la feina pendent, últims consells de "carrega piles que el setembre.... " i alguna que altra rialleta per sota el nas.
No sabeu com desitjava aquest moment, tenir hores mortes per mi, per descansar.....
Bueno dilluns manta i carretera rumb cap a Astúries, a probar la Sidra i el que fagi falta!!!

VISCA LES VACANCES!!!!!!

dijous, 2 d’agost del 2007

Un gran dia!!

Avui és un gran dia, no m'ha tocat la loteria, no m'he comprat res interessant, no m'he tornat famós..... però avui només diré una cosa, DEMÀ COMENÇO LES VACANCES!!!!!!!!!
Estic més content que un ginjol, queden menys de 24 hores per tencar la porta de Relsa i no tornar-la obrir fins d'aquí un mes!!!! comença la conta enrera, tic tac tic tac tic tac............

dissabte, 28 de juliol del 2007

Estic cansat

Avui em començo a notar cansat, noto que l'energia s'estar acabant...... tinc moltes ganes de vacances, de despertar-me el matí i fer-me les meves torrades amb mantega i malmelada de prèssec, i el cafetó clar!!. Tinc ganes de no pensar en res, de no estrassar-me, de no haver de mirar el rellotge i mirar la taula plena de papers que no em trec de sobre...
Mai havia desitjat tan que arribèssin les vacances!!! tinc unes ganes boges d'agafar dilluns dia 6 ben d'hora el matí i marxar cap a Astúries, un lloc que no he estat mai i que es veu que pinta força bé, poca calor i paissatges marevellosos per estirar-se i deixar la ment en blanc!!!
Aquestes vacances s'ha de descansar molt, que el setembre serà molt dur!!!

dimecres, 25 de juliol del 2007

Felicitats!!

Demà (dia 26) és el Sant de la meva marevellosa esposa!!! moltes felicitats carinyu!!!! la Marlita també et felicita, encara que et mossegui els peus quan dorms... jejeje

Espero que els regals t'hagin agradat, tot i que un ja els sabies.....


diumenge, 22 de juliol del 2007

Alguna foto més...

No me'n puc estar, us ensenyo alguna foto més de la moto que m'agrada... Us agrada??


























diumenge, 15 de juliol del 2007

Feina

Molts de vosaltres ja sabeu que he millorat la feina, encara no puc explicar públicament el que m'han proposat fins que estigui tot ben lligat.
La veritat és que encara no em faig a la idea de la nova feina, quan comenci en serio el setembre ja us explicaré... estic bestant nerviós perquè és un gran repte, un repte que m'ha arribat molt jove (encara en tinc 29...), i una gran responsabilitat. De vegades penso que no estic preparat i de vegades penso que sí que ho estic, no sé, és una mica confús. Però val la pena intentar-ho i demostar-me a mi mateix que sí que ho puc fer.
Espero no decebre a qui m'estar dipositant la seva confiança i estar a l'altura.
El dia que pogui fer-ho públic a la web ja ho explicaré tot....

De moment, qui no sàpiga de què va m'ho haurà de preguntar directament, o esperar-se a finals de juliol.....


Autoescola

Ja fa més d'una setmana que m'he matriculat a l'autoescola i encara no hi he pogut anar. Les classes són els dimarts i els dijous de 19 a 20h, aquest dimarts tampoc podré anar-hi perquè tinc reunió a les 18h (que per cert encara me l'haig de preparar...).
Tot i no poder anar a l'autoescola he fet tests que hi han penjats a la xarxa (
http://www.todotest.com/) i la veritat és que no són gens difícils, fan cada pregunta..... no sé si llegir-me la teoria perquè la veritat és que pots contestar sense saber gaire, són de molta lògica.
Ja seguiré informant.

diumenge, 8 de juliol del 2007



Ja m'he matriculat!!! sí sí!!! ja m'he matriculat!!!




Dimecres, vaig anar a l'autoescola i em vaig matricular per treure'm el carnet de moto, espero no ser un patata i poguer-ho treure tan ràpid com el de cotxe, suposo que és posar-si, el que passa que hi han les vacances d'agost pel mitg, hauré d'anar fent tests sol...


També he estat miran motos, la gent que porta moto i en algún concessionari, m'han dit que la 250cc té vida limitada, de fet quan comences a mirar l'estil de motos que a mi m'agraden, no hi ha gaire per triar. Diuen que ja que tens els carnet lo millor és comprar-se una 600cc encara que te la limiten 2 anys, perquè és més grossa i per tan més estable, a més el ser més potent pots tenir una sortida més ràpida en cas de perill inminent.


Ja he començat a mirar motos de 600cc, i la veritat és que n'hi han de molt guapes.... però la que més m'ha agradat és la Suzuki GSR600, és una autèntica guapada, és una barreja de nuket i deportiva, m'he enamorat.... a veure si em trec el carnet i puc disfrutar ben aviat d'aquesta preciositat.


dimecres, 20 de juny del 2007

Moto

Fa dies que tinc pensat en comprar una moto de 250cc, amb l'excusa de si anem a viure a St Vicenç o què. L'Anna no li fa massa gràcia, però crec que és una bona alternativa per no haver de fer cues per venir a treballar, a més sempre m'ha fet gràcia anar amb moto. Els 15 anys ja portava la Suzuki del Ferran i més tard la famosa FDS amb marxes, que estava trucada amb motor de 80cc.

M'he estat informant a l'autoescola, i pel que sembla no és gaire díficil treuret el carnet A si ja tens el B, ja que t'estalvies dos examens, només fas el teòric específic de moto i el pràctic en el circuit tancat.

El carnet surt per uns 500 euros, llavors has d'afegir un parell o tres de pràctiques de 33 euros cadascuna.

Un cop tens el carnet pots portar la de 250cc, i si et compres uns més gran el mecànic l'ha de limitar i t'ha de fer un certificat (llavors hi ha la picaresca de tenir un mecànic de confiança que et fa el certificat sense limitar-la..........) i el cap de 2 anys de tenir el carnet pots portar totes les cilindrades, aquesta norma la trobo una mica absurda, sobretot perquè pots treuret el carnet i no tocar la moto en la teva p...a vida, vaja, el que dic jo, una llei una mica ABSURDA!!!!

M'agraden les de tipus carretera, com la hona CBF 250, us poso la foto perquè us feu una lleugera idea de quines m'agraden.....


Si el final em matriculo ja us informaré.....

divendres, 15 de juny del 2007

Menorca

Ostres, demà farà una setmana que vam marxar a Menorca, passa la setmana que no t'adones, el temps còrrer i les nostres vides cada dia es van escurçant. Hem de disfrutar la vida!!!
Buff m'encanta Menorca, és un lloc genial per descansar i que nongú t'emprenyi, pots pendre el sol sense agobiar-se i banyar-te en les maravelloses aigües clristalines que encara queden. Tres dies han sigut massa curts però han valgut la pena. Em sembla que es convertirà amb un costum anar-hi, perquè fa tres anys que hi anem un cop l'any, així que suposo que el juny que ve tornarem a repetir, ja tinc ganes que arribi, jejejeje
Ens preocupem massa per la feina quan ens hauriem de preocupar de viure la vida, hem de canviar el pensament de viure per treballar per el de treballar per viure, que en aquest cas l'ordre dels factors sí que altera el producte!!!!
VISCA LA VIDA I SEGUIM DISFRUTANT DELS PETITS MOMENTS AGRADABLES I FELIÇOS

Quan serà el pròxim viatge..........

divendres, 8 de juny del 2007

Feina

Ostres….. no sé ni com començar…… fa dies que no explico res, segurament no importa perquè com que no actualitzo el blog, doncs segur que ningú mira la pàgina, jejejeje

He portat molts dies de super estrés, la feina no para de créixer sobre la meva taula, i les visites a l’obra i les sol·lucions tècniques cada vegada són més grans, ja no sé si podré amb la meva ànima...... avui he estat dos vegades a Rubí i una a Mollet, això m’ha complicat la feina de despatx, bé no he pogut fer feina de despatx...... he mitg sol·lucionat els problemes d’aire acondicionat de l’ajuntament de Rubí però s’ha complicat el tema de l’escomesa d’aigua de Mollet, ara resulta que l’haig de fer modificar perquè els inútils de Sorea ara es donen compte que per on fem entrar l’aigua a la finca resulta que no hi ha línia d’aigua!!! Sol·lució, canviar de lloc l’escomesa, entrar per l’altra carrer, m’he cagat en la seva p...a mare i todo lo què cuelga.... els ventiladors del parking fan massa soroll, sol·lució temporal, he decit fer posar un variador de velocitat, reduirem cabal però no importa perquè anem sobrats... en fi, com aquestes una darrera de l’altra, PROBLEMA!! que la feina de projectes, bulletins, paperassa i demés coses, s’estan enderrarin a sobra la meva taula, fa dies que no passo el matí al despatx, i avui quan he arribat a última hora de la tarda, taxan!!! 3500 trucades per contestar, que evidenment no he pogut realitzar, perquè he hagut de preparar lo què els operaris m’han de començar a fer el dilluns, ja que no hi som. Pel colmo he sentit que l’August s’ha compromés a que faria no sé què dimarts perquè dilluns no hi sóc, però dimarts haig d’anar a Mollet a sol·lucionar més coses, així que em sembla que amb lo què s’hagi compromés va ser que NOOOOOO!!!! BUFFFF tanta feina no es pot aguantar. I per si fos poc m’ha trucat el inspector de gas de Mollet, necessita EVIDENMENT!! Urgent els 21 bulletins de gas per poder fer la preinspecció, JAJAJAJAJA també va ser que NOOOOO dilluns faig festa, dimarts problemes a Mollet, dimecres vista d’obres, dijous informe per un client, i jo què sé què més, i ESPERO que Proursa no truqui dient que tenen CALOR perquè els engegaré a pendre pel c__l!!!!

SORT!!!! Que demà marxem a Menorca fins dilluns a la nit i podrem descansar tres dies!!! Espero que el mòbil no soni, sinó l’Anna em matarà..... ajem ajem, crec que no trucaran perquè ho he deixat mitg arreglat.

Bueno m’he descarregat una miqueta, espero que no us hagi taladrat gaire (si és que algú encara mira aquest blog....)

ESPERO ESCRIURE MÉS AVIAT......

dissabte, 5 de maig del 2007

Gossos

El dimecres vaig decidir fer una sorpreseta a l'Anna i li vaig comprar un parell d'entrades per anar a la presentació del nou disc de Gossos a la sala Bikini.
Ens ho vam passar força bé i a l'Anna li va fer molta il·lusió!
No havia estat mai a la sala Bikini, era més petita del que jo pensava.
Ahir, divndres, vem quedar amb el Jordi per fer una coca cola, desde l'octubre o novembre que no el veiem, va estressat amb l'estudi de la universitat, a veure si s'ho treu tot!! es veu que ara faran examens, d'això ja no m'enrecordo de lo què és.
Ara només falta veure el José, que també fa dies que no el veiem.

dimarts, 1 de maig del 2007

Boggie, Boggie!!!


Aquest cap de setmana ha sigut d’estrés!!! Ple de compromisos; el dissabte migdia fins la nit vam anar al casament de l’Ari i el Kim, diumenge i dilluns cap a Cunit i el Priorat a celebrar el cumpleanys del Lluís i dilluns a la nit cap a Manresa a sopar a casa la Sandra i l’Andreu, per començar a preparar el viatge cap a Hondarriba el cap de setmana del 10 de maig.

Ens ho hem passat molt bé. El dissabte vem ballar, saltar i fer el burro en el casament, vaig acabar amb les cames fetes pols!!



Diumenge per la tarda vem anar cap a Cunit per celebrar el cumpleanys sorpresa del Lluís. Per la nit vem fer la famosa gimcana (que jo no vaig poder preparar). Li vem regalar xurradetes, que es devia pensar que érem uns tacanyos... fins que va arribar el moment de regalar-li el quadre de fotos i el bolsso. El que ell no sabia era que el dia següent aniríem amb Buggies!!
Lo més divertit del viatge va ser que vem seguir un cotxe que no era el del Lluís, jajajajajaja una mica més i anem a dinar a casa un tio que no coneixíem de res, això sí, TENIA EL MATEIX COTXE!!!
Lo què més m’ha agradat són els Buggies!! Quines ganes tenia de provar-los, en teoria era regal de cumpleanys pel Lluís però crec que ha sigut un regal per tots!! Tenia unes ganes boges de provar-los i la veritat és que no m’ha desapassionant, de fet ara mateix hi tornaria, ha sigut molt molt divertit!!
A l’Anna i a mi ens va tocar el buggie negre, anava força bé, fins que a Scala Dei va començar a fer coses rares, començava a pensar que jo ja no el sabia portar. Vaig pitar en el tio dels buggies per dir-li, es va mirar el buggie i em va dir que havia saltat una cadena!!! Me l’havia carregat!!! Després de fer el vermut ens va donar el seu buggie, el taronja, crec que aquest no estava limitat de velocitat perquè tenia més força que l’altre i a més s’agafava més a les corbes i en els camins.
El Joan i la Natàlia feien el burro, s’enfilaven per sobre el marge del camí, hi va haver un moment que una mica més i bolquen....
L’Anna va acabar de fang fins a dalt de tot, jejeje com m’agrada trepitjar l’aigua!!!
Després dels buggies, cap al Restaurant la Cassola, allà ens vam atipar com mai!! Buff quins plats plens de menjar!! En els pobles es veu que mengen molt...
A veure si hi anem amb el Carles, el Bernat, el Josep, el Jordi i el José!! A veure si us animeu hi fem uns buggies, que m’he quedat amb ganes de repetir!!!

diumenge, 22 d’abril del 2007

Navegar



Fa molts anys navegava molt, amb el meu padrí August, la tia Rosa i la Carlota. Sovint ho trobo a faltar. Recordo els dies a Colera, traient el veler del petit port d’aquesta població, dinant a les cales solitàries de França, amb una aigua cristal·lina i neta. Un dia dinant se’m va caure la forquilla dins l’aigua, recordo perfectament com baixava imperable el fons del mar, brillava com mai, donava voltes sobre si mateixa, fins que la foscor de la profunditat del mar se la va engolir, era una sensació estranya, perquè mentre veies com s’enfonsava pensaves que ja no la tornaries a veure mai més.
Hem navegat per tot el mar
mediterrani, hem fet grans travessies. Un dia feia molta calor, estàvem el mig del mar, no es veia costa ni vaixells a prop, no feia gens de vent i anàvem amb el motor del veler, l’August va decidir parar el motor i llavors vam decidir banyar-nos allà al mig. Encara recordo el color de l’aigua, era un blau fort, molt espés, es veia entrar el raig del sol dins l’aigua i no es veia el final, feia molta por. Tenia tanta calor, necessitava tan aquella aigua freda que va poguer més que la por de tirar-me allà al mig del mar. Em vaig posar a la punta del veler, vaig mirar l’aigua i sense pensar-ho mi vaig tirar. No sé com explicar la sensació que vaig tenir, tirar-te allà el mig del mar, veure que no hi ha fons, que no saps què hi ha, si et sortirà una bèstia, un tauró, balena, dofí..... quina por, sensació de por però a la vegada de felicitat. Mirava el fons i no hi veia res, només foscor, era un color tan fosc que a penes em veia les cames. Mentre nedava pensava amb que algún peix o bèstia misteriosa m’estirés dels peus, tenia terror. Aquella sensació de que no saps què coi hi ha sota teu és impressionant, tot i tenir por tens una sensació de llibertat enorme.
Trobo a faltar la navegació, fins hi tot tinc ganes de treure’m el titulin o el títol de
Patró de Navegació Bàsica, per si mai llogo un veler, mai se sap. A veure si algú s’anima i vol navegar amb mi, encara que sigui amb un 420 o 470, que són de dos places. Des d’aquí animo a qui li agradi la vela a comprar un 420 de segona mà (se’n poden trobar per 1500€) i fer vela els dissabtes o diumenges d’estiu / primavera, a veure si algú s’anima!!! Més val navegar amb un 420 que no pas no navegar mai! De fet ja hi he navegat amb aquest tipus, el que tenia el tio Gerard a Palamós, era de color verd, havia navegat amb l’Oscar, no sé què se’n va fer d’aquell 420.
De vegades he pensat que seria genial viure en un veler, poder desplaçar-te a al port que vulguis, de fet és com viure en un pis dels que fan ara, té les mateixes habitacions i lavabos, la diferència és que tens les vistes que et vingui de gust i a més és més econòmic!!! Encara no he descartat la possibilitat, hauré de convèncer a l’Anna.....

dilluns, 9 d’abril del 2007

Barruera








Avui ja és dilluns, estic en el menjador sol prenent un cafè amb llet. M’encanten els dies de festa perquè em llevo d’hora i em plantifico davant el portàtil mirant les notícies i bevent el cafè, és un dels millors moments del cap de setmana.
Ja ha passat la setmana santa, avui toca descansar després d’uns dies intensos a Barruera. Hem caminat, hem esquiat i alguns han fet una mica el burro, ha estat molt divertit. Veure el Lluís fent d’actor d’American Pie, el Carles roncant, l’Olga dient “Lluís coi...” i l’Anna “Marc vols parar...” “sempre igual....”, NO TÉ PREU!
Des d’aquí vull felicitar el Lluís per mirar d’apendre a esquiar, tot i que una pista va dir que no baixava.... i donar les gràcies el Carles per intentar gravar com esquio. La temporada que ve a veure si pugem més i muntem una petita competició, a veure qui baixa més ràpid (em sembla que guanyarà el Bernat), haurem d’entrenar al Lluís i el Josep, que espero que ja tingui bé el genoll.
En el Carles li dec un pal, li vaig torçar tenint un petit accident (una mica més i em trenco el genoll), tot i aquest incident va ser molt divertit, vem esquiar com mai, per ser setmana santa no hi havia gaire gent, era una constant de pujar i baixar, a més la neu estava dura, com a mi m’agrada. Del sol que feia m’he quedat vermell com un perdigot, però ha valgut la pena.
El final vam haver de fer la carn a la planxa, no hi havia llar de foc com deia a la propaganda!! Sort que no vem comprar carbó per fer brasa.....

El millor moment va ser el sopar en el restaurant, la camarera volia fer menjar conill al Lluís, jajajajaja i per postres pastís de figa jajajajaja........ uff encara ric, que bo que va ser!!! I l’Anna i l’Olga geloses perquè la camarera ens va picar l’ullet..... jejeje
Espero poder repetir uns dies de festa com aquests, però aquesta vegada poder pujar TOTS junts.......

dimarts, 3 d’abril del 2007

PLUJA




Ostres com plou!!
M’encanta la pluja, sobretot quan fa tempesta!! M’agrada sentir el soroll de les gotes caure a la teulada o la terrassa. M’agrada veure per la finestra el deguteix constant de l’aigua. M’agrada sentir l’olor a terra humida, sobretot a la muntanya, quan el soroll dels cotxes no interfereixen en el soroll de la pluja, quan pots alliberar la ment i no pensar en res més que el soroll de l’aigua i dels trons.
Gràcies a la pluja notes l’aire més net, respires millor i et sents una mica més lliure.
Mirar els núvols negres com amenacen et fa sentir petit, molt petit. Veure com els llamps cauen et fa notar una sensació el cos indescriptible, tens por però a la vegada t’agrada, és un contra sentit, però és el que em fa sentir.
Quan fa aquest temps et ve de gust posar-te el pijama, acorrucar-te amb la manta al sofà i veure’t un got de llet amb cacao, sentint la pluja caure, sentir com passa el temps i ningú et molesta. Llàstima que és dimarts i que estic treballant com un capullo….. quina ràbia que no sigui dissabte i em pogui tancar a casa……..

diumenge, 1 d’abril del 2007

ESQUIADETA

Uffffffff quin dia!!

Avui hem anat a esquiar, el Carles, El Bernat i jo. Ha sigut una canya, no hi havia gent, hi havia un metre de neu i no nevava fort (bé a última hora si).
No havia pensat mai que en un dissabte en pler inici de setmana santa, no hi hagués ni Déu (i mai millor dit) a les pistes d’esquí. Tampoc hagués pensat mai que amb les dates que estem, i sobretot amb la temporada que portem, hi hagués tanta i tanta neu!!!! Ha sigut un passada i he disfrutat com un campió. Llàstima que l’antibiotic que m’estic prenent pel mal de queixal, ha fet que em cansés molt i no hagi donat la talla fent les baixadetes, aquest cop m’havien d’esperar...... ho sento Carles i Bernat, he fet el paper de principiant avui.....
Espero poder esquiar el dissabte vinent a Boí Taüll, ja que pugem de festa, si esquiem preparat Lluís, pq miraré de pujar amb les piles carregades, ja et faré 4 classes rapides per apendre a baixar ràpid!! Jejeje
Després de veure com ha nevat ara, i que aquests dies fa més fred que els dies anteriors, començo a pensar que les estacions s’estan desplaçant, d’aquí 10 anys em veig esquiant en pler mes d’agost i obrint els regals de reis a la platja......... estem vivint un canvi climàtic, que en realitat ha existit sempre, encara que ens vulguin fer creure que és culpa de la contaminació, crec que la contaminació ha fet que s’acceleri el canvi però això són cicles terrestres inevitables. No podem tenir el control de la terra!!!
Més igual esquiar el gener que a l’abril o l’agost, la qüestió és que no vull que desaparegui l’únic esport que realment m’agrada practicar!!!!!




dissabte, 24 de març del 2007

OVNIS

Quan preguntes a la gent si existeixen els Ovnis et trobes que no tothom hi creu, molts encara creuen amb un Déu, amb un ser que ningú mai a vist. Un ser (no sé si viu...) que ha creat un món magnífic, un món amb moltes races, un món ple de vegetació i éssers animals. Sincerament, crec que no pot existir un ésser capaç de crear tal planeta, no crec amb un, suposo que home, capaç d’inventar-se i crear un món realment preciós. Si això fos així seria un gran Enginyer, Biòleg, Geògraf.... realment seria un ésser tot poderós!! Carai quin paio no?? I aquest senyor d’on hauria sortit?? Com s’hauria creat a ell mateix?? Si va crear el planeta terra, com s’ho va fer quan encara no tocava terra? Molt curiós..... em sembla bastant ingenu pensar que això fos possible, sempre respectant l’opinió de la gent, clar.




Jo penso que el planeta és una gran pedra despresa d’una altra pedra més gegant, igual que la lluna, Saturn etc... és tan gran i nosaltres tan petits que som atrets per ell (la gravetat). Jo no sóc qui per dir com es va crear, per això existeixen tot tipus d’estudiosos que representen les seves tesis. Però si podria donar la meva opinió de perquè tota la humanitat té el seu propi Déu. És curiós que depèn d’on hagi nascut cadascú tingui un Déu o un altre, no??? La meva teoria és que fa milers d’anys ens visitaven uns éssers superiors, uns éssers vinguts d’un altra galàxia, interessats o atrets pel nostre planeta. Aquests éssers van donar grans coneixements a les persones que vivien a llavors, d’aquí vindria que cada racó del planeta tingui un Déu diferent, procedent, curiosament...., tots del cel, QUINA CASUALITAT!!!!. Pels habitants de llavors, els éssers que venien del cel a solucionar la vida, eren Déus, clar que eren Déus!!! Els hi estaven ensenyant coses increïbles, coses que en aquell moment eren impensables de fer, devien quedar-se meravellats, tan coneixement els devia deixar bocabadats!! Per ells era un gran savi, un gran déu.

Més d’un riurà quan digui que les Piramides d’Egipte devien ser alçades amb l’ajuda d’un ésser superior.... perquè on estar escrit que les piràmides les va aixecar tot sol l’home?? Perquè, suposo, que no hi ha documentació real, sense comptar la documentació de tesis, especulacions (com la meva), que pugui certificar i demostrar que van ser els homes que van aixecar tals monuments....

Si a mi, amb la tecnologia que tenim avui dia, amb demanessin aixecar una piràmide de tals dimensions, no sabria pas com fer-ho, tot i tenint grues de gran envergadura. Per lo què no em trago que aixequessin les pedres amb bastons de fusta!!!! A més, tinc més preguntes, d’on coi treien aquelles pedres gegantines al mig d’un desert de sorra?? I a més sense comptar amb uns grans trailers per transportar tanta pedra gegantina, algú em dirà que feien córrer les pedres amb troncs de fusta, però jo crec que no és pas possible, us imagineu la pedra que va caure de Montserrat sobre un tauló de fusta?? Crec que hauria petat oi?? Doncs penso el mateix d’unes pedres de semblants característiques i pes!!!!

De les piràmides tinc una gran pregunta??? Si no existia la corrent elèctrica com coi si veien dins dels passadissos??? Algú em dirà que amb espelmes, oi?? Doncs crec que no pot ser, ja que no existeix cap marca en el sostre ni a les parets, dels típics cercles negres que deixa la combustió. Doncs, com podrien veure dintre els passadissos i cambres de la piràmide sense espelmes? Com van poder pintar aquells jeroglífics sense il·luminació?


Com van poder els Mexicans, calcular el punt exacte d’entrada del sol a l’inici de la primavera, si ni tan sols havia nascut Aristòtil, Arquímides o qualsevol altre matemàtic o enginyer?? Amb la quantitat de càlculs matemàtics que són necessaris per fer tal cosa! O com carai van tallar les pedres que ni el làser més precís que existeix avui dia pot tallar amb tanta precisió i qualitat??

Crec que hi ha bastant tema a parlar. Espero no ferir les persones que realment pensen que segueix existint un Déu superpoderós que deixa que mori gent de gana, que existeixin les guerres, la pobresa, les malalties incurables i un llarg etc...

dilluns, 12 de març del 2007

Fideuà



Aquest dissabte vaig fer una fiduà de "cullons", he fet servir la recepta de la meva mare, i la veritat, m'ha quedat força bé, haig de reconeixer que m'ha quedat una mica salada, però això ha sigut perquè no comptava que el suquet de peix ja estigués salat!!!


Com la de la mare res, però crec que ara li ha sortit un competidor, per ser la primera no estar mal, i sinó pregunteu-li a l'Anna, i a la Marley que ella amb la olor ja se la volia fotre!!!


El suquet de peix me'l va donar la mare, suposo que això és algo a tenir en comte de que m'hagi quedat bé, ja que és la gran base del plat en qüestió.
Us poso unes fotos perquè veieu com la feia i el resultat final, les fotos són cortesia de la l'Anna, que me les ha cedit sense res a canvir.....
A veure si un dia quedem tots plegat i us en faig una....

dissabte, 10 de març del 2007

Agobiat

Sento no haver escrit res aquests dies, però no he tingut gaire temps. La veritat és que vaig una mica agobiat. Porto forces dies amb molta feina, tothom vol les coses i tothom té dret a que les hi faci, però el dia té hores limitades i no es pot fer tot.
Tots reclamen la meva atenció i llavors és quan m'agobio i com més m'agobio més paralitzat em quedo, em bloquejo....
Intento que la feina no m'absorveixi però de vegades no ho puc aturar, i miro de que no m'afecti a la vida personal, i de moment crec que ho porto bestant bé. Fa uns dies, però, que em porto els problemes al llit, em desperto a mitja nit i no aconsegueixo tancar els ulls, no m'havia passat mai, sempre havia dormit d'un "tiron". Quan no dormo seguit vaig cansat tot el dia i llavors em segueixo agobiant, és com un cercle viciós!!
Espero sortir-me'n i que tot torni a la normalitat!

dimarts, 27 de febrer del 2007

RECORDS DE CASTELLBÓ

Aquest cap de setmana ha sigut una mica trist per mi. Hem començat a classificar el que tirem i el que conservem de Castellbó. Ha sigut trist perquè he començat a adonar-me de que seran les últimes hores que passaré en aquesta casa que tenim tants records, bons i mals moments.

Quan els meus pares van comprar la casa jo encara no existia perquè va ser el 72 i jo vaig nèixer al 77, per tant jo no conec què és viure sense Castellbó, per a mi és tota una vida, m'hauré d'acostumar.

A castellbó he rebut dues males notícies, que jo recordi, la mort de l'avi Amadeu i la mort del besavi Belarmino, aquesta última amb la companyia de l'Anna.

Castellbó sempre ha sigut un lloc on he pogut pensar i descansar, on he desconectat del món que ens envolta. Un lloc on pots passar-te tot un dia mirant el foc com crema deixant la ment en blanc, preguntat-te com és que existeix el foc.

Un dels records que tinc davant de la llar de foc quan era petit, és fer torrades en companyia de la meva mare, ensenyant-me com ho havia de fer. També del meu pare, tallant les castanyes i posant-les a la famosa paella foradada.

Tinc fotos de quan era petit jugant a la terrassa amb els Clics i la caixa de tabac Ducados. D'això no me'n recordo, però gràcies a les fotos que va fer el pare ho tinc com un record per sempre.

Classificant objectes de casa m'he trobat amb una bota de bi petitona que he demanat els pares. És una bota que tenia el meu avi en el seu celler particular, és on hi posava el vi dolç, l'he netejat profundament ja que hi havia vi dolç solidificat del pas del temps. La posaré a l'entrada de casa com a objecte de decoració, però lo important és que em quedarà com a record de l'avi. També hi havia una bota mitjana, que pel tamany ja no m'hi cap a casa, per lo què jo no me la puc quedar.

Gràcies a Castellbó i els meus pares, estimo la muntanya, la respecto i la cuido. Hem fet grans excurcions per la muntanya. hi hem jugat, hi hem menjat i hi hem buscat bolets, gerds....

Aquí he descobert que els rovallons són taronjes, que els pets de llop fan fum i que les serps no les has d'emprenyar.... Que existeix un animalet que es diu Gineta, que en ple agost has d'agafar un jersei, i que existeixen dos tipus de Truita, les que tenen ulls i les que no!!!

Espero que conservin la casa tal i com és, que no li treguin l'encant que té. Desitjo que la disfrutin com l'hem disfrutat nosaltres tot aquest temps, que els nens petits puguin tenir, com jo, records d'infantesa i puguin apendre el que he aprés.


dimecres, 21 de febrer del 2007

SCADA










Després de la clamor popular, dedico unes paraules al Scada.




Fa un any vaig fer, com tots sabeu, un pedazo de Scada per una empresa que fabrica vidres. Ha sigut l'únic que he fet, i la veritat és que em va quedar molt bé, a més funciona de conya.




L'altra dia em van demanar que millorés el controlador PID que vaig fixar inicialment, que haig de dir que ho vaig fer sense càlculs, a ojo de concuvero. Vaig posar una Kp de 12, una Ti de 0,6 i una Td de 0,4. Com que volen disminuir el pic màxim, com podeu veure a la gràfica, he hagut de treure el model matemàtic del procès. Sembla mentida que el que hem estudiat a la universitat realment es pot aplicar i calcular. Us adjunto les gràfiques i els diagrames de blocs que he fet servir amb el matlab perquè veieu lo xulo que m'ha quedat. Després de fer proves amb el matlab he aconseguit baixar el pic, baixant tan sols la Kp a 8, la Td i la Ti no les he tocat, perquè si tocava la Ti em millorava en règim permanent però empitjorava el pic de resposta. Baixant la Kp he aconseguit disminuir el pic però he enlentit una mica la resposta.




Espero, que els que enteneu el que acabo d'explicar, us serveixi per entendre que realment s'aplica el que hem estudiat, que no queda en un calaix sense llum i que un dia haureu de recuperar els famosos apunts del CUGUI i del QUEVEDO, sí, realment serveix per alguna cosa. No hem tirat 3 anys de la nostra vida a la paparera!!