Ahir finalment van operar el pare. L'havien d'operar a la una, però el vaig baixar a quiròfan cap allà les 14:30h. Dos hores d'operació que van passar força ràpid.
L'operació va anar molt bé i avui segurament ja l'enviaran cap a casa.
El pare té un company d'habitació que l'havien d'operar dilluns i encara no l'han operat, es veu que li han trobat un càncer de pulmó i no saben si operar-lo de la "vejiga", així que mentre decideixen i no deicideixen el tenen allà mort de fàstic. A mi em va fer pena, perquè anava per una cosa i sortirà amb un altra problema sota el braç, la vida de vegades és molt injusta, però així és la vida, mai saps el que et pot passar, hem de disfrutar el que tenim en cada moment, perquè ara hi ets però qui sap si demà tornarà a sortir el sol per tu!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Això mateix! carpe diem no?
S'ha de disfrutar del moment..q només es viu una vegada!
Ja veuràs com el teu pare es recupera rapidissimament!
Marcus!! Fa temps que no xerrem!! Mea culpa? Espero que això del teu pare no sigui res (evidentment si necessites quelcom ja saps on sóc), ànims amb això del carnet que ja veuràs que, d'aqui a poc, amb la moto i la carretera per davant, te'n fotràs d'ells i de la seva inutilitat.
A veure si podem anar a fer una cerveseta o un algo aviat.
Ostres cunyat, m'alegro de que tot anés bé. Digues al teu pare que li foti ganes eh? Això que expliques... Tens tota la raó, a vegades quan et penses que res no pot anar pitxor, et recorden des de dalt (el guionista simpátic que diria un amic meu) que no hi ha res imposible.
Pero en fí, cada cosa que et passa es una oportunitat per aprendre, per lluitar, per sobreviure i prefereixo veure-ho així que pensar que la vida es injusta perqué si tots pensessim així el metro estaría aturat més del que ho fa ara.
Carpe Diem!
Publica un comentari a l'entrada