Aquest cap de setmana ha sigut una mica trist per mi. Hem començat a classificar el que tirem i el que conservem de Castellbó. Ha sigut trist perquè he començat a adonar-me de que seran les últimes hores que passaré en aquesta casa que tenim tants records, bons i mals moments.
Quan els meus pares van comprar la casa jo encara no existia perquè va ser el 72 i jo vaig nèixer al 77, per tant jo no conec què és viure sense Castellbó, per a mi és tota una vida, m'hauré d'acostumar.
A castellbó he rebut dues males notícies, que jo recordi, la mort de l'avi Amadeu i la mort del besavi Belarmino, aquesta última amb la companyia de l'Anna.
Castellbó sempre ha sigut un lloc on he pogut pensar i descansar, on he desconectat del món que ens envolta. Un lloc on pots passar-te tot un dia mirant el foc com crema deixant la ment en blanc, preguntat-te com és que existeix el foc.
Un dels records que tinc davant de la llar de foc quan era petit, és fer torrades en companyia de la meva mare, ensenyant-me com ho havia de fer. També del meu pare, tallant les castanyes i posant-les a la famosa paella foradada.
Tinc fotos de quan era petit jugant a la terrassa amb els Clics i la caixa de tabac Ducados. D'això no me'n recordo, però gràcies a les fotos que va fer el pare ho tinc com un record per sempre.
Classificant objectes de casa m'he trobat amb una bota de bi petitona que he demanat els pares. És una bota que tenia el meu avi en el seu celler particular, és on hi posava el vi dolç, l'he netejat profundament ja que hi havia vi dolç solidificat del pas del temps. La posaré a l'entrada de casa com a objecte de decoració, però lo important és que em quedarà com a record de l'avi. També hi havia una bota mitjana, que pel tamany ja no m'hi cap a casa, per lo què jo no me la puc quedar.
Gràcies a Castellbó i els meus pares, estimo la muntanya, la respecto i la cuido. Hem fet grans excurcions per la muntanya. hi hem jugat, hi hem menjat i hi hem buscat bolets, gerds....
Aquí he descobert que els rovallons són taronjes, que els pets de llop fan fum i que les serps no les has d'emprenyar.... Que existeix un animalet que es diu Gineta, que en ple agost has d'agafar un jersei, i que existeixen dos tipus de Truita, les que tenen ulls i les que no!!!
Espero que conservin la casa tal i com és, que no li treguin l'encant que té. Desitjo que la disfrutin com l'hem disfrutat nosaltres tot aquest temps, que els nens petits puguin tenir, com jo, records d'infantesa i puguin apendre el que he aprés.
