dissabte, 8 de maig del 2010

Quantes coses han passat?


Des de l'últim dia que vaig escriure han passat moltíssimes coses, de bones, de dolentes.... així és la vida, un munt de sorpreses agradables i desagradables, com el dolç i el salat, com l'oli i el vinagre, com el blanc i el negre.
De les coses que han passat em quedo amb la millor que m'ha passat mai, ser PARE!!! L'Arnau m'omple, em fa riure i em fa patir, però és la personeta més maca que mai he conegut. No puc concebre la vida sense ell, i això que només han passat 9 mesos!!!
Les mils queixes que fa queden compensades amb un sol sumriure seu, amb les seves dentetes de dolent.
L'altra dia em va dir papa quan anvem amb cotxe, vaig tenir un sentiment de felicitat indescriptible, i a la vegada un sentiment de responabilitat immens em va caure al damunt. Ostres, vaig pensar, sóc PARE!, aquest nadó és la nostra responsabilitat, estar indefens......
L'Arnau ha canviat les nostres vides, les nostres maneres de fer, de sentir, d'estimar, de conviure i de viure.
Intentaré ser el millor papa del món, passi el que passi, bo o dolent.

diumenge, 22 de febrer del 2009

Esperant l'agost, més que mai!!

Quines ganes que sigui agost!! sempre ho esperava perquè és el meu cumple, però aquest any és especial!! Si tot va bé a l'agost neixarà la nostra Berta o Arnau (qui tindrà raó.....).
S'em fa molt llarga l'espera per veure-li la cara, i ja veuràs que quan neixi no em donaré compte que ja estarà caminant i tocant-me totes les coses..... jejejeje
Em fa molta molta il·lusió!! i moooooooooolta por!!!! et venen preguntes al cap, com -sabré fer de pare? -com sabré quan té gana? -dormirà com jo?? -o rondinarà com la seva mare?? -la Marley estarà geloseta?? -necessitarem un cotxe més gran? .......................

Ja tinc ganes de veure-li la cara i tocar-li els mofletes!!

dilluns, 8 de desembre del 2008

............................................

No et puc veure així. M’agradaria ajudar-te a sortir de la teva realitat, de la teva fantasia, fer-te entendre que lo què veus, lo què sents, lo què notes.... és diferent a lo què estem vivint nosaltres. No és que estiguis equivocat, perquè és lo què estàs vivint, però no pots diferenciar entre somni i realitat. Estàs permanentment somiant.
Vull que tornis a ser com abans, que no pateixis com estàs patint, que no patim com estem patint. Et vull veure fent la teva vida, que siguis feliç, a la teva manera, però que siguis feliç.
Em sento impotent, molt impotent. Vull donar-te la meva mà, ajudar-te, però no et deixes perquè no ets conscient que estàs malalt, per tu som tots nosaltres els malalts, els que no t'entenem i això és molt complicat de fer-t'ho entendre, no sé com fer-ho.

Siusplau, torna a ser tu, fes-ho per mi, fes-ho per tots nosaltres i sobretot fes-ho per tu, perquè no t’ho mereixes, tu no.
Torna a volar com saps fer i cau de les boires (com tu dius) ben aviat, estic aquí, estem aquí per ajudar-te, no estàs sol.

divendres, 5 de desembre del 2008

Títol


Ara ja fa 4 anys i mitg que vaig acabar Enginyeria Electrònica, no seria notícia sinó fos perquè fa dos dies vaig rebre una carta de la UPC dient que ja podia passar a recollir el títol per secretaria, sí ho heu entés bé, es tarda quasi 5 anys per imprimir un títol.

Doncs avui hi he anat (de pas he dinat amb un bon amic, el Charlie) i he tingut una grata sorpresa, resulta que vaig treure un NOTABLE de nota final de carrera, què fort!!! i jo que em pensava que m'havia anat pitjor!!!!!

Ara només cal enmarcar-lo per penjar-lo a la paret......

dissabte, 1 de novembre del 2008

No ho entenc


No entenc com poden passar aquestes coses. Com una persona pot perdre la conciència d'ell mateix i pensar que el que pensa ell és la realitat i els demés estem equivocats. No entenc com es pot perdre el món de vista.
No hi ha cap "reset" ni cap "ctrl + alt + sup" per poder començar una nova sessió i borrar el programa que s'ha penjat.
Espero que es reinici i tot torni a ser com abans, com més aviat millor.
.

divendres, 24 d’octubre del 2008

Resultat de la Electromiografia

Avui he anat al metge, m'ha donat el resultat de la EMG (Electromiografia) que em van fer fa 2 setmanes, el resultat ja el sabia ja que el metge que me la va fer ja m'ho va avançar una mica....
El Nervi Axilar (o també anomenat Circunflexe) està lesionat, la bona notícia és que no està seccionat, però no sap dir encara si està leionat per atrapament o si està "adormit" pel cop violent que va rebre.
L'única sol·lució que tinc de moment és la rehabilitació diària, segons diuen el nervi ha de regenerar-se per si sol i no em poden fer res de res, només esperar a que ho fagi tot solet.
El nervi axilar s'ocupa d'inervar el múscul deltoides (moviment d'abducció del braç) i s'ocupa també d'una àrea sensitiva de l'espatlla, per tan, de moment tinc limitat els moviments del braç (només puc flexionar el colze, perquè ens entenguem), ja que per culpa del nervi s'atrofia el deltoides, i no noto si em cremo amb l'aigua de la dutxa (la part esquerra clar, la dreta si que ho noto eh!!).
D'aquí dos mesos em tornaran a fer un EMG (coincidirà que farà quasi 4 mesos de l'accident), si el nervi segueix igual ja m'ha dit que haurem de començar a pensar amb una minusvalia del braç (una incapacitat permanent d'alguns moviments), ja que vol dir que no ha regenerat, tot i que podríem estudiar altres mètodes (no m'ha dit quins) per mirar d'evolucionar.
L'alta laboral no sap quan me la donarà, perquè m'ha dit que depen del dolor, però l'alta mèdica no serà fins d'aquí aproximadament 6 mesos, ja que és una lesió que s'ha de fer molt seguiment.
De moment i per molt que em pesi, recuperació cada dia, electrodes de corrent diària perquè no s'atrofi el deltoides i mirar de fer reaccionar el ditxós nervi.
I clar, no puc conduir cotxe ni moto, ara m'he tornat client habitual de la Renfe i l'autobús.... que malament funciona el transport públic!!!!!!!!!!!!
Tinc ganes de portar la meva moto!!!!!!!!!





PD: Per qui no ho sàpiga una EMG és una prova bestant desegradable, et posen uns cables a l'espatlla i al braç, et claven una agulla d'almenys un centímetre de fondo, col·loquen unes sondes de lectura conectades a un ordenador i injecten pulssacions elèctriques de diferents amplituds, per veure la resposta impulssional dels músculs, així poden saber el grau de lesió neuronal.
I és desegradable perquè els impulssos de corrent són tan elevats que se't mou tot el cos, és com si t'electrocutessin (suposo...)
.

dijous, 16 d’octubre del 2008

Rrehabilitació


Després de complir-se un mes de l'accident, el dilluns vaig començar la rehabilitació. No m'agrada gens perquè em posen corrent elèctrica a vàris punts de la musculatura de l'esquena i l'hombro, acabaré ben carregat d'energia, com si fos la bateria del mòbil, amb una mica de sort em reactibarà el cervell i em tornaré inteligent.

Ahir el terapeuta em va ballugar el braç (sense permís del metge) i em fa fer molt de mal!!!

Ja m'ha dit que si només tinc afectat els músculs la recuperació serà lenta però bona. En canvi si afecta també els nervis la recuperació serà molt molt molt lenta, i que de moment hauré d'agafar el tren, la moto en tinc per temps em va dir.


Demà farà una setmana que em van fer la prova EMG, em van posar unes corrents elèctriques el braç per veure el funcionament del nervi, per lo què em va dir el metge que em va fer la prova és que el nervi no reaccionava, a veure què em diu el traumatoleg la setmana que ve.


Aquests dies em fa molt mal l'esquena, les vertebres des de la meitat de l'esquena fins a la nuca, i això crec que és el que em provoca els marejos i el mal de cap, li hauré de dir al metge perquè començo estar cansat de despertar-me a les 5h del matí i no poder dormir!!

Tinc ganes de fer vida normal d'una vegada.