Navegar

Fa molts anys navegava molt, amb el meu padrí August, la tia Rosa i la Carlota. Sovint ho trobo a faltar. Recordo els dies a Colera, traient el veler del petit port d’aquesta població, dinant a les cales solitàries de França, amb una aigua cristal·lina i neta. Un dia dinant se’m va caure la forquilla dins l’aigua, recordo perfectament com baixava imperable el fons del mar, brillava com mai, donava voltes sobre si mateixa, fins que la foscor de la profunditat del mar se la va engolir, era una sensació estranya, perquè mentre veies com s’enfonsava pensaves que ja no la tornaries a veure mai més.
Hem navegat per tot el mar mediterrani, hem fet grans travessies. Un dia feia molta calor, estàvem el mig del mar, no es veia costa ni vaixells a prop, no feia gens de vent i anàvem amb el motor del veler, l’August va decidir parar el motor i llavors vam decidir banyar-nos allà al mig. Encara recordo el color de l’aigua, era un blau fort, molt espés, es veia entrar el raig del sol dins l’aigua i no es veia el final, feia molta por. Tenia tanta calor, necessitava tan aquella aigua freda que va poguer més que la por de tirar-me allà al mig del mar. Em vaig posar a la punta del veler, vaig mirar l’aigua i sense pensar-ho mi vaig tirar. No sé com explicar la sensació que vaig tenir, tirar-te allà el mig del mar, veure que no hi ha fons, que no saps què hi ha, si et sortirà una bèstia, un tauró, balena, dofí..... quina por, sensació de por però a la vegada de felicitat. Mirava el fons i no hi veia res, només foscor, era un color tan fosc que a penes em veia les cames. Mentre nedava pensava amb que algún peix o bèstia misteriosa m’estirés dels peus, tenia terror. Aquella sensació de que no saps què coi hi ha sota teu és impressionant, tot i tenir por tens una sensació de llibertat enorme.
Trobo a faltar la navegació, fins hi tot tinc ganes de treure’m el titulin o el títol de Patró de Navegació Bàsica, per si mai llogo un veler, mai se sap. A veure si algú s’anima i vol navegar amb mi, encara que sigui amb un 420 o 470, que són de dos places. Des d’aquí animo a qui li agradi la vela a comprar un 420 de segona mà (se’n poden trobar per 1500€) i fer vela els dissabtes o diumenges d’estiu / primavera, a veure si algú s’anima!!! Més val navegar amb un 420 que no pas no navegar mai! De fet ja hi he navegat amb aquest tipus, el que tenia el tio Gerard a Palamós, era de color verd, havia navegat amb l’Oscar, no sé què se’n va fer d’aquell 420.
De vegades he pensat que seria genial viure en un veler, poder desplaçar-te a al port que vulguis, de fet és com viure en un pis dels que fan ara, té les mateixes habitacions i lavabos, la diferència és que tens les vistes que et vingui de gust i a més és més econòmic!!! Encara no he descartat la possibilitat, hauré de convèncer a l’Anna.....