Jordi Solé Tura

Els anys passen molt ràpid, no t'adones que t'has fet gran i has recorregut un llarg camí d'alegries i penes.
L'altra dia vaig tenir una pena, feia anys que no sabia res del Solé Tura, des de l'entarrament de la Rosa, l'Anna em va dir que li han diagnòsticat la maleïda enfermetat d'alzhèimer.
Ell ja no em recordarà perquè ja té l'enfermetat molt avançada. Ell venia molt a Ordis, amb la Rosa i l'August, encara recordo que esmorzavem junts, mentre tothom dormia, ell i jo ens despertavem ben d'hora, jo em prenia el café amb llet i unes torrades i ell sempre es menjava una taronja. Recordo que per sopar tenien unes grans converses de política amb persones que no mencionaré, que en aquell moment no entenia de què coi parlaven, però que de ben segur era important, jo mentre jugava amb la Carlota.
A ell li agradava anar amb bicicleta, a fer molts quilòmetres, fins hi tot hi havia anat amb el Ferran.
Encara tinc per alguna caixa el bolí multicolors que em va regalar per un aniversari, tenia la carcassa de color taronja (com la que es menjava el matí).
Era i serà sent una gran persona mentre visqui, tot i que ja no recordi qui és, però ha fet una bona feina per tots nosaltres i pel país, això quedarà escrit en els llibres d'història i podrà ser recordat per ser un dels pares de la constitució i per haver sigut ministre de Cultura. Tindrà la sort que la seva memòria estarà escrita i perdurarà per sempre encara que els seus records els borri de la seva ment, aquesta sort no la té la gent anònima que com ell han patit la mateixa enfermetat.
Una altra persona que quedarà en el meu racó de records, un altre camí recorregut en aquesta vida plena de sorpreses.

http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=469336&idseccio_PK=1026

Lliçó de la Vida

Dia 21
Avui la vida m'ha tornat a donar una lliçó. No em pensava que seria tan difícil, creia que l'August li seria més fàcil el que havia de fer.
Quan vem decidir fer fora el del magatzem creia (i segueixo creient) que era el millor per l'empresa, que el lloc que ocupava és molt important i una peça clau perquè la resta de l'organització funcioni. Pensava que seria molt fàcil i dir-li que després de Nadal no cal que torni, sempre ho veus a les películes i penses que la realitat és igual de fàcil.
Quan arriba el dia i l'August et diu, "Marc, avisa el Miquel que volem parlar amb ell..." uff, em va costar horrors dirigir-me a ell. Quan vam entrar el despatx els tres, no s'havia a on mirar, ni què dir. L'August va començar fent un discurs polític, d'aquests tan originals que fa i que jo no sé fer, jo vaig més el grà, sense tants "rodeos". No li va donar temps d'acabar el discurs, el Miquel el va interrompre i li va dir, "no cal que segueixis, no li donguis tantes voltes, sé perquè m'heu cridat, ja fa dies que ho sé". De cop em va entrar molta calor a la cara i no podia amagar-me sota la taula perquè és de vidre!! no sabia com posar-me, jo estava molt nerviós, l'August va actuar amb sang freda i va treure tots els papers que havia de firmar, (nòmina, finiquito, talons i carta d'acomiadament improcedent). Jo apenes vaig dir res, i el que vaig dir va ser per defensar l'empresa, jo vaig ser l'aprenent de com fer aquestes coses, l'August em va fer entrar perquè veiés com es fa, i em va recordar que la pròxima vegada ho hauria de fer jo sol....
Aquesta feina té coses bones i moltes de dolentes, però haig de pensar que és la meva feina i que si no la faig serè jo qui un dia entraré el despatx perquè l'August em dongui la carta d'acomiadament, i això no vull que passi, així que hauré de treballar dur per no rebre mai una mala notícia com aquesta.
La vida et dona moltes lliçons, que de vegades les oblides, però d'altres, com aquesta, no s'obliden i les tens ben presents en el teu cap.
El dia 24 haig de posar la primera pedra el nou magatzem, el dia 27 comença el David.

L'Euro

Com ens van enganyar quan l'any 2002 vam entrar a l'Euro..... "no us preocupeu que els preus seran els mateixos" deien els ministres i polítics.
Tenien una part de raó, la nòmina sí que era la mateixa, dividit per 166,386, divisió exacte i clavada, ni un cèntim més. Però, en el bar per exemple, la divisió no els hi resultava fàcil, i no sé ben bé si va ser perquè no els hi van funcionar bé les calculadores per un efecte 2000 retardat, o va ser un error fet expressament, però el cas és que un tallat que em costava 100 peles, el dia 2 gener va a passar-me a costar 1 puto euro, què estrany oi?? si faig la divisió per 166,386 (tal i com em va dir el ministre que fés) reulta que el resultat era 0,60 euros, una xifra bestant més lluny de 1 euro clavat i pelat..... total, que qui tenia un bar muntat, s'ha fet un 66,386% més ric, perquè estar clar que el pobre camarer que serveix el tallat, segueix cobrant la mateixa nòmina dividida per 166,386 tal i com li van dir que ho fés.....

I ARA em surt el SOLBES i diu que la culpa de que la inflació puji i que nosaltres tinguem menys calers per comprar, és culpa de que deixem massa propina quan fem un café, però "HO HAVEU VIST!!!!!" "LA MARE QUE EL VA PARIR!!!!" quins pebrots que tenen tots plegats, això sí, que ningú es queixi, es veu que tothom li va la mar de bé perquè pensen en fútbol i toros, quina Espanya més llesta, inteligent i culte!!

PD Qui diu l'euro del tallat, diu l'euro de rentar el cotxe, de comprar els tomàquets, el pa, el todo a 100, i una llista infinita que no vull ni tan sols pensar perquè se'm posen els pèls de punta..... CONCLUSIÓ: els empresaris són 66% més RICS, nosaltres som un 66% més POBRES i ningú fa res, bueno si que fem, endeutar-nos per poder arribar a final de mes, i la pilota es va fent més gran......

Un altre video del Bruce, Thunder Road

Bruce Springsteen, Madrid 25/11/2007

Bruce, Bruce, Bruce, Bruce, Bruce!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

La gent no parava de repetir el seu nom, tots volíem que surtís d'una vegada, quin fart d'estar dret, jo ja no notava les cames, a més tenia una grip de collons. Però quan va sortir a l'escenari, tot no va importar, ni el retard de 45minuts, ni el mal de cames, ni la grip...... tota l'espera va quedar enrrera i vam disfrutar moltíssim, aquest tio no hi ha qui el superi. És el millor!!!!

Hores abans, i dic HORES ABANS, vem veure entrar el Bruce en el Palacio de Deportes, com sempre fa, amb una monovolum de vidres foscos, però de vidres clars a devant, on ell sempre va de copilot saludan a la gent, vaig poder fer una foto on si feu un zoom podreu veure-li una mica la cara, quina emoció veure'l i tenir-lo apenes 2 metres de la teva mà.

És el segon concert del Bruce que anem, i la veritat és que em va agradar molt més el de Barcelona, a la nostra ciutat es nota que s'entrega més, tot i això , va fer un gran concert i posa el llistó ben alt als cantants de la seva edat.

Us poso la foto del Bruce entrant al palau d'esports, i un dels videos que vaig grabar "She's the One", que he penjat al youtube.