dimarts, 3 d’abril del 2007

PLUJA




Ostres com plou!!
M’encanta la pluja, sobretot quan fa tempesta!! M’agrada sentir el soroll de les gotes caure a la teulada o la terrassa. M’agrada veure per la finestra el deguteix constant de l’aigua. M’agrada sentir l’olor a terra humida, sobretot a la muntanya, quan el soroll dels cotxes no interfereixen en el soroll de la pluja, quan pots alliberar la ment i no pensar en res més que el soroll de l’aigua i dels trons.
Gràcies a la pluja notes l’aire més net, respires millor i et sents una mica més lliure.
Mirar els núvols negres com amenacen et fa sentir petit, molt petit. Veure com els llamps cauen et fa notar una sensació el cos indescriptible, tens por però a la vegada t’agrada, és un contra sentit, però és el que em fa sentir.
Quan fa aquest temps et ve de gust posar-te el pijama, acorrucar-te amb la manta al sofà i veure’t un got de llet amb cacao, sentint la pluja caure, sentir com passa el temps i ningú et molesta. Llàstima que és dimarts i que estic treballant com un capullo….. quina ràbia que no sigui dissabte i em pogui tancar a casa……..

1 comentari:

Anònim ha dit...

Si, veritablement quedar-se acurrucat mirant els llamps i trons es molt agradable, i si a sobre estàs en bona companyia dons ja es la repera.

D'altra banda pensa que si els llamps i trons son el cap de setmana, possiblement et xafin de fer alguna cosa millor i t'hagis de quedar a casa dient que perquè té que ploure ara.
Així que ja va bé que tot això caigui per la nit.

Ara, en canvi et diré el que em suposa a la meva feina un dia de llamps i trons.
Tothom està a casa, amb la tele en marxa, cau el superllamp i aquest entra per l'antena (suposo que tindrà algo que veure amb la llei de Murphy) i la tele se'n va a fer gargares, total que al dia següent tothom està trucant-me com bojos perquè els vagi a reparar la tele maleïda, així que ja em tens multiplicant la feina per infinit.

Ummmm, potser no es tan maco això dels llamps i trons.