Navegar

Fa molts anys navegava molt, amb el meu padrí August, la tia Rosa i la Carlota. Sovint ho trobo a faltar. Recordo els dies a Colera, traient el veler del petit port d’aquesta població, dinant a les cales solitàries de França, amb una aigua cristal·lina i neta. Un dia dinant se’m va caure la forquilla dins l’aigua, recordo perfectament com baixava imperable el fons del mar, brillava com mai, donava voltes sobre si mateixa, fins que la foscor de la profunditat del mar se la va engolir, era una sensació estranya, perquè mentre veies com s’enfonsava pensaves que ja no la tornaries a veure mai més.
Hem navegat per tot el mar mediterrani, hem fet grans travessies. Un dia feia molta calor, estàvem el mig del mar, no es veia costa ni vaixells a prop, no feia gens de vent i anàvem amb el motor del veler, l’August va decidir parar el motor i llavors vam decidir banyar-nos allà al mig. Encara recordo el color de l’aigua, era un blau fort, molt espés, es veia entrar el raig del sol dins l’aigua i no es veia el final, feia molta por. Tenia tanta calor, necessitava tan aquella aigua freda que va poguer més que la por de tirar-me allà al mig del mar. Em vaig posar a la punta del veler, vaig mirar l’aigua i sense pensar-ho mi vaig tirar. No sé com explicar la sensació que vaig tenir, tirar-te allà el mig del mar, veure que no hi ha fons, que no saps què hi ha, si et sortirà una bèstia, un tauró, balena, dofí..... quina por, sensació de por però a la vegada de felicitat. Mirava el fons i no hi veia res, només foscor, era un color tan fosc que a penes em veia les cames. Mentre nedava pensava amb que algún peix o bèstia misteriosa m’estirés dels peus, tenia terror. Aquella sensació de que no saps què coi hi ha sota teu és impressionant, tot i tenir por tens una sensació de llibertat enorme.
Trobo a faltar la navegació, fins hi tot tinc ganes de treure’m el titulin o el títol de Patró de Navegació Bàsica, per si mai llogo un veler, mai se sap. A veure si algú s’anima i vol navegar amb mi, encara que sigui amb un 420 o 470, que són de dos places. Des d’aquí animo a qui li agradi la vela a comprar un 420 de segona mà (se’n poden trobar per 1500€) i fer vela els dissabtes o diumenges d’estiu / primavera, a veure si algú s’anima!!! Més val navegar amb un 420 que no pas no navegar mai! De fet ja hi he navegat amb aquest tipus, el que tenia el tio Gerard a Palamós, era de color verd, havia navegat amb l’Oscar, no sé què se’n va fer d’aquell 420.
De vegades he pensat que seria genial viure en un veler, poder desplaçar-te a al port que vulguis, de fet és com viure en un pis dels que fan ara, té les mateixes habitacions i lavabos, la diferència és que tens les vistes que et vingui de gust i a més és més econòmic!!! Encara no he descartat la possibilitat, hauré de convèncer a l’Anna.....

Barruera

Avui ja és dilluns, estic en el menjador sol prenent un cafè amb llet. M’encanten els dies de festa perquè em llevo d’hora i em plantifico davant el portàtil mirant les notícies i bevent el cafè, és un dels millors moments del cap de setmana.
Ja ha passat la setmana santa, avui toca descansar després d’uns dies intensos a Barruera. Hem caminat, hem esquiat i alguns han fet una mica el burro, ha estat molt divertit. Veure el Lluís fent d’actor d’American Pie, el Carles roncant, l’Olga dient “Lluís coi...” i l’Anna “Marc vols parar...” “sempre igual....”, NO TÉ PREU!
Des d’aquí vull felicitar el Lluís per mirar d’apendre a esquiar, tot i que una pista va dir que no baixava.... i donar les gràcies el Carles per intentar gravar com esquio. La temporada que ve a veure si pugem més i muntem una petita competició, a veure qui baixa més ràpid (em sembla que guanyarà el Bernat), haurem d’entrenar al Lluís i el Josep, que espero que ja tingui bé el genoll.
En el Carles li dec un pal, li vaig torçar tenint un petit accident (una mica més i em trenco el genoll), tot i aquest incident va ser molt divertit, vem esquiar com mai, per ser setmana santa no hi havia gaire gent, era una constant de pujar i baixar, a més la neu estava dura, com a mi m’agrada. Del sol que feia m’he quedat vermell com un perdigot, però ha valgut la pena.
El final vam haver de fer la carn a la planxa, no hi havia llar de foc com deia a la propaganda!! Sort que no vem comprar carbó per fer brasa.....

El millor moment va ser el sopar en el restaurant, la camarera volia fer menjar conill al Lluís, jajajajaja i per postres pastís de figa jajajajaja........ uff encara ric, que bo que va ser!!! I l’Anna i l’Olga geloses perquè la camarera ens va picar l’ullet..... jejeje
Espero poder repetir uns dies de festa com aquests, però aquesta vegada poder pujar TOTS junts.......

PLUJA

Ostres com plou!!
M’encanta la pluja, sobretot quan fa tempesta!! M’agrada sentir el soroll de les gotes caure a la teulada o la terrassa. M’agrada veure per la finestra el deguteix constant de l’aigua. M’agrada sentir l’olor a terra humida, sobretot a la muntanya, quan el soroll dels cotxes no interfereixen en el soroll de la pluja, quan pots alliberar la ment i no pensar en res més que el soroll de l’aigua i dels trons.
Gràcies a la pluja notes l’aire més net, respires millor i et sents una mica més lliure.
Mirar els núvols negres com amenacen et fa sentir petit, molt petit. Veure com els llamps cauen et fa notar una sensació el cos indescriptible, tens por però a la vegada t’agrada, és un contra sentit, però és el que em fa sentir.
Quan fa aquest temps et ve de gust posar-te el pijama, acorrucar-te amb la manta al sofà i veure’t un got de llet amb cacao, sentint la pluja caure, sentir com passa el temps i ningú et molesta. Llàstima que és dimarts i que estic treballant com un capullo….. quina ràbia que no sigui dissabte i em pogui tancar a casa……..

ESQUIADETA

Uffffffff quin dia!!

Avui hem anat a esquiar, el Carles, El Bernat i jo. Ha sigut una canya, no hi havia gent, hi havia un metre de neu i no nevava fort (bé a última hora si).
No havia pensat mai que en un dissabte en pler inici de setmana santa, no hi hagués ni Déu (i mai millor dit) a les pistes d’esquí. Tampoc hagués pensat mai que amb les dates que estem, i sobretot amb la temporada que portem, hi hagués tanta i tanta neu!!!! Ha sigut un passada i he disfrutat com un campió. Llàstima que l’antibiotic que m’estic prenent pel mal de queixal, ha fet que em cansés molt i no hagi donat la talla fent les baixadetes, aquest cop m’havien d’esperar...... ho sento Carles i Bernat, he fet el paper de principiant avui.....
Espero poder esquiar el dissabte vinent a Boí Taüll, ja que pugem de festa, si esquiem preparat Lluís, pq miraré de pujar amb les piles carregades, ja et faré 4 classes rapides per apendre a baixar ràpid!! Jejeje
Després de veure com ha nevat ara, i que aquests dies fa més fred que els dies anteriors, començo a pensar que les estacions s’estan desplaçant, d’aquí 10 anys em veig esquiant en pler mes d’agost i obrint els regals de reis a la platja......... estem vivint un canvi climàtic, que en realitat ha existit sempre, encara que ens vulguin fer creure que és culpa de la contaminació, crec que la contaminació ha fet que s’acceleri el canvi però això són cicles terrestres inevitables. No podem tenir el control de la terra!!!
Més igual esquiar el gener que a l’abril o l’agost, la qüestió és que no vull que desaparegui l’únic esport que realment m’agrada practicar!!!!!