Des de l'últim dia que vaig escriure han passat moltíssimes coses, de bones, de dolentes.... així és la vida, un munt de sorpreses agradables i desagradables, com el dolç i el salat, com l'oli i el vinagre, com el blanc i el negre.
De les coses que han passat em quedo amb la millor que m'ha passat mai, ser PARE!!! L'Arnau m'omple, em fa riure i em fa patir, però és la personeta més maca que mai he conegut. No puc concebre la vida sense ell, i això que només han passat 9 mesos!!!
Les mils queixes que fa queden compensades amb un sol sumriure seu, amb les seves dentetes de dolent.
L'altra dia em va dir papa quan anvem amb cotxe, vaig tenir un sentiment de felicitat indescriptible, i a la vegada un sentiment de responabilitat immens em va caure al damunt. Ostres, vaig pensar, sóc PARE!, aquest nadó és la nostra responsabilitat, estar indefens......
L'Arnau ha canviat les nostres vides, les nostres maneres de fer, de sentir, d'estimar, de conviure i de viure.
Intentaré ser el millor papa del món, passi el que passi, bo o dolent.
