dilluns, 8 de desembre del 2008

............................................

No et puc veure així. M’agradaria ajudar-te a sortir de la teva realitat, de la teva fantasia, fer-te entendre que lo què veus, lo què sents, lo què notes.... és diferent a lo què estem vivint nosaltres. No és que estiguis equivocat, perquè és lo què estàs vivint, però no pots diferenciar entre somni i realitat. Estàs permanentment somiant.
Vull que tornis a ser com abans, que no pateixis com estàs patint, que no patim com estem patint. Et vull veure fent la teva vida, que siguis feliç, a la teva manera, però que siguis feliç.
Em sento impotent, molt impotent. Vull donar-te la meva mà, ajudar-te, però no et deixes perquè no ets conscient que estàs malalt, per tu som tots nosaltres els malalts, els que no t'entenem i això és molt complicat de fer-t'ho entendre, no sé com fer-ho.

Siusplau, torna a ser tu, fes-ho per mi, fes-ho per tots nosaltres i sobretot fes-ho per tu, perquè no t’ho mereixes, tu no.
Torna a volar com saps fer i cau de les boires (com tu dius) ben aviat, estic aquí, estem aquí per ajudar-te, no estàs sol.

divendres, 5 de desembre del 2008

Títol


Ara ja fa 4 anys i mitg que vaig acabar Enginyeria Electrònica, no seria notícia sinó fos perquè fa dos dies vaig rebre una carta de la UPC dient que ja podia passar a recollir el títol per secretaria, sí ho heu entés bé, es tarda quasi 5 anys per imprimir un títol.

Doncs avui hi he anat (de pas he dinat amb un bon amic, el Charlie) i he tingut una grata sorpresa, resulta que vaig treure un NOTABLE de nota final de carrera, què fort!!! i jo que em pensava que m'havia anat pitjor!!!!!

Ara només cal enmarcar-lo per penjar-lo a la paret......