............................................

No et puc veure així. M’agradaria ajudar-te a sortir de la teva realitat, de la teva fantasia, fer-te entendre que lo què veus, lo què sents, lo què notes.... és diferent a lo què estem vivint nosaltres. No és que estiguis equivocat, perquè és lo què estàs vivint, però no pots diferenciar entre somni i realitat. Estàs permanentment somiant.
Vull que tornis a ser com abans, que no pateixis com estàs patint, que no patim com estem patint. Et vull veure fent la teva vida, que siguis feliç, a la teva manera, però que siguis feliç.
Em sento impotent, molt impotent. Vull donar-te la meva mà, ajudar-te, però no et deixes perquè no ets conscient que estàs malalt, per tu som tots nosaltres els malalts, els que no t'entenem i això és molt complicat de fer-t'ho entendre, no sé com fer-ho.
Siusplau, torna a ser tu, fes-ho per mi, fes-ho per tots nosaltres i sobretot fes-ho per tu, perquè no t’ho mereixes, tu no.
Torna a volar com saps fer i cau de les boires (com tu dius) ben aviat, estic aquí, estem aquí per ajudar-te, no estàs sol.

Títol

Ara ja fa 4 anys i mitg que vaig acabar Enginyeria Electrònica, no seria notícia sinó fos perquè fa dos dies vaig rebre una carta de la UPC dient que ja podia passar a recollir el títol per secretaria, sí ho heu entés bé, es tarda quasi 5 anys per imprimir un títol.

Doncs avui hi he anat (de pas he dinat amb un bon amic, el Charlie) i he tingut una grata sorpresa, resulta que vaig treure un NOTABLE de nota final de carrera, què fort!!! i jo que em pensava que m'havia anat pitjor!!!!!

Ara només cal enmarcar-lo per penjar-lo a la paret......

No ho entenc

No entenc com poden passar aquestes coses. Com una persona pot perdre la conciència d'ell mateix i pensar que el que pensa ell és la realitat i els demés estem equivocats. No entenc com es pot perdre el món de vista.

No hi ha cap "reset" ni cap "ctrl + alt + sup" per poder començar una nova sessió i borrar el programa que s'ha penjat.

Espero que es reinici i tot torni a ser com abans, com més aviat millor.

.

Resultat de la Electromiografia

Avui he anat al metge, m'ha donat el resultat de la EMG (Electromiografia) que em van fer fa 2 setmanes, el resultat ja el sabia ja que el metge que me la va fer ja m'ho va avançar una mica....
El Nervi Axilar (o també anomenat Circunflexe) està lesionat, la bona notícia és que no està seccionat, però no sap dir encara si està leionat per atrapament o si està "adormit" pel cop violent que va rebre.
L'única sol·lució que tinc de moment és la rehabilitació diària, segons diuen el nervi ha de regenerar-se per si sol i no em poden fer res de res, només esperar a que ho fagi tot solet.
El nervi axilar s'ocupa d'inervar el múscul deltoides (moviment d'abducció del braç) i s'ocupa també d'una àrea sensitiva de l'espatlla, per tan, de moment tinc limitat els moviments del braç (només puc flexionar el colze, perquè ens entenguem), ja que per culpa del nervi s'atrofia el deltoides, i no noto si em cremo amb l'aigua de la dutxa (la part esquerra clar, la dreta si que ho noto eh!!).
D'aquí dos mesos em tornaran a fer un EMG (coincidirà que farà quasi 4 mesos de l'accident), si el nervi segueix igual ja m'ha dit que haurem de començar a pensar amb una minusvalia del braç (una incapacitat permanent d'alguns moviments), ja que vol dir que no ha regenerat, tot i que podríem estudiar altres mètodes (no m'ha dit quins) per mirar d'evolucionar.
L'alta laboral no sap quan me la donarà, perquè m'ha dit que depen del dolor, però l'alta mèdica no serà fins d'aquí aproximadament 6 mesos, ja que és una lesió que s'ha de fer molt seguiment.
De moment i per molt que em pesi, recuperació cada dia, electrodes de corrent diària perquè no s'atrofi el deltoides i mirar de fer reaccionar el ditxós nervi.
I clar, no puc conduir cotxe ni moto, ara m'he tornat client habitual de la Renfe i l'autobús.... que malament funciona el transport públic!!!!!!!!!!!!
Tinc ganes de portar la meva moto!!!!!!!!!





PD: Per qui no ho sàpiga una EMG és una prova bestant desegradable, et posen uns cables a l'espatlla i al braç, et claven una agulla d'almenys un centímetre de fondo, col·loquen unes sondes de lectura conectades a un ordenador i injecten pulssacions elèctriques de diferents amplituds, per veure la resposta impulssional dels músculs, així poden saber el grau de lesió neuronal.
I és desegradable perquè els impulssos de corrent són tan elevats que se't mou tot el cos, és com si t'electrocutessin (suposo...)
.

Rrehabilitació

Després de complir-se un mes de l'accident, el dilluns vaig començar la rehabilitació. No m'agrada gens perquè em posen corrent elèctrica a vàris punts de la musculatura de l'esquena i l'hombro, acabaré ben carregat d'energia, com si fos la bateria del mòbil, amb una mica de sort em reactibarà el cervell i em tornaré inteligent.

Ahir el terapeuta em va ballugar el braç (sense permís del metge) i em fa fer molt de mal!!!

Ja m'ha dit que si només tinc afectat els músculs la recuperació serà lenta però bona. En canvi si afecta també els nervis la recuperació serà molt molt molt lenta, i que de moment hauré d'agafar el tren, la moto en tinc per temps em va dir.

Demà farà una setmana que em van fer la prova EMG, em van posar unes corrents elèctriques el braç per veure el funcionament del nervi, per lo què em va dir el metge que em va fer la prova és que el nervi no reaccionava, a veure què em diu el traumatoleg la setmana que ve.

Aquests dies em fa molt mal l'esquena, les vertebres des de la meitat de l'esquena fins a la nuca, i això crec que és el que em provoca els marejos i el mal de cap, li hauré de dir al metge perquè començo estar cansat de despertar-me a les 5h del matí i no poder dormir!!

Tinc ganes de fer vida normal d'una vegada.

Iphone

Abans de tenir l'accident vaig encarregar l'Iphone i uns dies més tard ja la tenia als meus dits.

Després de tenir moltes hores per navegar per la xarxa ja he aconseguit desbloquejar-la (que no lliberar-la), per lo què ara puc ja instal·lar programets que no són de AppStore, sinó de Cydia o Installer.

Ara queda mirar quines utilitats baixar.....

La Iphone us assegur-ho que és una canya, amb imaginació i paciència se li pot treure molt i molt suc

Caiguda

Tot anava com sempre, esmorzo i marxo direcció Terrassa, tenia una reunió amb un client i uns industrials. La reunió tot va perfecte, comentem com fer la instal·lació i decidim veure sobre el terreny. El client posa una escala per pujar a l'altell, hem de comprobar per on passar uns tubs d'aire comprimit, li aguanto l'escala, mentre puja observo que no té peus de goma, mentre ho penso és el meu torn, i pujo. Tinc el peu a punt de "desembercar" a l'altell i de cop i volta noto com llisca. Mentre un peu em queda a dalt, l'altre baixa a gran velocitat.
Unes dècimes de segon eternes, sento el soroll de l'escala picant el terra noto un cop molt fort i sec contra el terra. El cap em retumba, com si un eco molt fort penetrés el meu cervell. Estic quiet, veig molta gent el meu voltant, i noto com un silenci amb molt soroll de fons.
No em puc moure, noto com si tot el meu cos s'hagués inflat de cop. Començo a pensar si m'he quedat invàlid, no puc moure res, només noto dolor i sento la gent cridar "aviseu una ambulància", "Marc estàs bé?", "Em sents?", "tranquil ja venen", un fort dolor no em deixa contestar, només puc dir, "l'esquena, l'esquena, em fa molt mal!!!"
Arriba un metge, i em fot una llum per l'ull, em fan ballugar les cames, i sento un gran alliberament, les puc moure i això em comença a tranquilitzar. El braç esquerra no puc i sento molts dolors.
Em comencen a injectar calmants. M'imobilitzen, noto un matalàs inflable el meu voltant, quan me'l posen em fan molt mal. Em pregunto si la infló que noto a tot el tronc és per una emorràgia, em passen moltes coses pel cap. Penso amb l'Anna, amb el disgust que tindrà, amb els Pares que m'estan esperan per dinar.... sento els mòbils que sonen, i ningú els vol contestar.
Després de molta estona m'entren a urgències un equip de moltes persones m'estant esperant i em comencen a despullar i estripar la camiseta, tothom fa la seva feina, m'estabilitzen i m'adrecen corrents a fer radiografies per tot el cos, em belluguen i em fan molt mal, no puc més vull que el somni s'acabi, però no estic somiant, és la realitat....
Mentre em belluguen sento com dos metges dicuteixen sobre mi, si haurien d'haver activat el "codigo uno", això em preocupa molt perquè de moment no sé la gravetat de la meva caiguda.
Em tornen a remenar per tot arreu, pregunto si han avisat algú i em diuen que no, una enfermera acosta el mòbil i em diu digue'm a qui truco, parlaràs tu per tranquilitzar. Truquem el Pare i li dic que ell truqui l'Anna, perquè estigui tranquila.
Passa una estona i veig arribar el meu sogre i el Jaume, ja no estic sol, això em tranquilitza.
El cap d'un rato arriba l'Anna rient acompanyada dels Pares. Em sento malament per fer passar tanta mala estona.
Em porten a fer un TAC de cos complet. Corren pel passadís, m'entren a una sala mol freda i entre sis persones em canvien de camilla, tot em fa mal, no m'agrada que em balluguin tan. M'injecten un líquid, noto molta fredor i moltes ganes de pixar, allò no acaba mai, vull despertar-me.

Felicitació retardada

Avui vull felicitar a la meva Nneta, pels nostres 13 anys junts. Volia fer-ho el dia 9 però el desgraciat accident no em va donar temps.... i sento que en més de felicitar-te el dia 9 amb una dolça trucada, t'hagin trucat amb una mala notícia. Però aquí estic, felicitan-te amb una sola mà....
La llàstima és que després de tenir tants bons records del setembre, aquest accident hagi passat en el nostre mes i per si fos poc el mateix dia del nostre aniversari, però així és la vida. La bona notícia és que ho puc explicar i seguir compartint la vida amb tu.
I bueno, pels que pensaveu que amb la moto em faria mal, QUÈ M'HEU DE DIR ARA??? suposo que em donareu la raó si us dic que us podeu fer molt mal amb qualsevol altra cosa...... per cert, em sembla que la moto no la podré agafar amb dos mesos, entre que estic immobilitzat i que hauré de fer recuperació....

Ara amb el temps lliure que tindré a lo millor escric més, bueno ja ho veurem.

Sinead O'connor-Nothing Compares 2 U

Avui m'acabo d'enrecordar que m'encantava aquesta cançó, me la posava una i una altra vegada....
Què s'ha n'ha fet de la Sinead???

Te la dedico Nneta, perquè Res es pot Comparar amb Tu!!!!

Lletra de la cançó traduïda al Castellà:

Nada Se Compara Contigo
Han pasado siete horas y quince días
Desde que te llevaste tu amor
Salgo todas las noches y duermo todo el día
Desde que te llevaste tu amor
Desde que te fuiste puedo hacer todo lo que quiera
Puedo ver a cualquiera que elija
Puedo cenar en un restaurante elegante
Pero nada
Dije nada puede llevarse esta tristeza
Porque nada se compara
Nada se compara contigo
Ha sido tan solitario sin ti aquí
Como un ave sin una canción
Nada puede parar estas lágrimas solitarias de caer
Dime bebé, ¿dónde me equivoqué?
Podría poner mis brazos alrededor de cada chico que vea
Pero ellos solamente me recordarían a ti
Fui al doctor y adivina que me dijo
Adivina que me dijo
Él dijo chica, mejor trata de divertirte
No importa lo que hagas
Pero él es un tonto
Porque nada se compara
Nada se compara contigo
Todas las flores que plantaste, madre
En el patio de atrás
Todas murieron cuando tu te fuiste
Yo sé que vivir contigo a veces fue difícil
Pero estoy queriendo dar otra oportunidad
Nada se compara
Nada se compara contigo
Nada se compara
Nada se compara contigo
Nada se compara
Nada se compara contigo

Us poso la versió estudi i un directe.

Sensació estranya

Aquests últims dies tinc una sensació molt estranya.
L'altra dia vaig tenir un somni de la iaia Pepita, jo arribava el final d'un túnel i ella m'esperava amb els braços oberts, amb una pluja de pètals de flors vermella i vestida totalment amb un llençol blanc pur. No sé quina flor era però no eren roses.
Dimecres, quan vam anar amb l'Anna a fer-li el sopar a l'àvi Mingo, no parava de mirar la cadira amb el coixí de quadres verds, on seia la iaia Pepita, sempre explicant coses de la vida viscuda. Mentre mirava la cadira no parava de pensar que mai més la veuré allà sentada, ni dient-me si vull més patates xips, ni tampoc em sé imaginar que mai més podré menjar els seus canalons que feia amb tanta dedicació, i difícils d'imitar.....
No sé perquè ara em venen el cap aquests sentiments, i perquè vaig tenir aquell somni tan estrany. Suposo que mica en mica m'aniré fent a la idea que no la veuré mai més i que passarà a ser un gran record.

Sicília

Me la imaginava diferent, pensava amb una illa idílica, mitg sol·litària, petita i farcit de cales de somni, com una Menorca més gran.
Em va sobtar quan vem arribar, aquella illa que m'imaginava no existia, era molt gran (quasi 4 hores per arribar a l'apartament), conductors bojos circulan en paral·lel amb línia contínua, brutícia, molta calor i no vem trobar les cal·les que tan m'havia imaginat.
Però a part de tot això va ser un viatge molt divertit, i tot i que no era el que m'havia imaginat, tenen molta història, molts monuments magnífics dignes d'anar-los a veure i fotagrafiar-los. Vem riure com mai!! i a més vaig veure aigua, molta aigua!!! quina calor!!!!!!!!!!!
Ha valgut la pena i encara ens quden molts viatges per fer..... Grècia, Egipte, Noruega, Irlanda, Anglaterra, Austràlia, Canadà..... a veure si mica en mica els podem fer, que m'agrada molt viatjar!!

A quan llocs he estat? a veure si ho recordo:
París
Carcassone i rodalies,
Àustria complerta
Suïssa complerta
Itàlia (Venècia, nord Itàlia, Nàpols, Florència, Roma, Milà, Sícilia......)
Mònaco
Andorra
Espanya: Menorca, Mallorca, Astúries, País Vasc, Madrid etc...
Bèlgica
Holanda
Túnez
Cerdenya
Cabrera
Còrsega
Nova York
Orlando, Disney W.
La Nasa
Mèxic DF

Que guai!!!!!

El diumenge passat ens ho vem passar molt bé,, amb el super concert del Bruce!!!! com a BCN no toca en lloc, a Madrid no va ser ni la meitat d'emocionant que aquí el camp nou.
La pròxima vegada, Carles i Josep, anirem dos dies abans a agafar lloc per estar devant de tot i poder-lo tocar com els d'aquest video, quina enveja!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

El Gran Dia

ha arribat, en tenia moltes ganes, i vull disfrutar-lo com mai. Gràcies a la meva Nneta avui tornaré a veure el meu Bruce, l'únic, el millor de tots. Avui no ens cal anar a Madrid a passar fred. Avui no haurem de fer llargues cues (tenim seient).
M'agradaria que toqués Thunder Road, la meva preferida, o She's the one, una altra que tinc preferida, o Fire, aquesta no crec perquè és molt anitga i no la toca mai.
Llàstima que demà torni a la realitat i hagi d'anar a treballar, almenys serà amb un bon somriure, VISCA BRUCE!!!!!!!!!!!!!!
El pròxim concert intentaré estar devant de tot per intentar tocar-lo.

M'encanta

Una setmana dura

Aquesta setmana ha sigut molt dura, a part de que he tingut molta feina (cap novatat...), un operari va tenir un accident greu a Manresa. Estava sobre una vestida mirant les característiques tècniques d'una màquina d'AA, es va marejar i va caure d'esquena. Va rebre un fort cop el cap i va quedar inconcient, el van haver de traslladar amb helicòpter a la Vall d'Hebron, amb coma induït. Us podeu imaginar com em vaig quedar....

Tot i tenir tots els papers de Prevenció el dia, he hagut de preparar 1001 papers, ja que inspecció de treball en va citar a les 24 hores de l'accident, i clar, també demanaven l'informe d'accident per part de la mutua, per tan 2 viatges a Manresa per fer l'informe. Encara no sabem com acabarà la cosa, però m'ensumo que tindrem multa perquè els operaris van muntar la vestida malament, i clar, ens reclamaran papers firmats conforme sabien muntar la vestida, papers que no tenim, els tenim tots menys aquest!!!

L'experiència s'agafa foten-te òsties, per tan una òstia menys....

Nneta

moltes felicitats pels teus 29 anyets!!!
Espero seguint compartint-los amb tu durant molts més. A disfrutar-los.

OT

Mai havia vist OT, és el primer any que ho miro, per mi era "operación truño", y m'ho ha confirmat el mirar-ho aquest any. M'he enganxat aquesta merda de programa per dos motius, el primer perquè vaig veure els comentaris de Risto, que són de lo més realista que he vist mai, diu la veritat amb dos cullons (m'agradaria poder fer igual, l'admiro moltíssim). L'altra motiu és la veu de la Virginia, pot ser no és la millor cantant del món, però em va agradar molt i m'agrada molt! té una veu molt diferent i té alguna cosa que fa atreure la gent, a veure si treu algún disc i puc descobrir el seu estil (Anna, no estic enamorat d'ella!!! que sé el que estàs dient... jejejejejeejeje).
Us poso un comentari d'un internauta del youtube, jo no ho hauria dit millor!

sense títol

Estic a la terrassa, bebent-me una orxata ben fresca (que per cert, no em senta gaire bé perquè em mereja, però està molt bona, no puc fer-hi res...), avui pensava que plegaria tard, però mira la reunió ha estat més ràpida de lo normal. Tenia ganes d'estrenar la terrasseta tot berenant, a veure si avui hi podem sopar...
No he pogut escriure gaire últimament perquè estic en una época que la feina s'em menja, i quan arribo a casa em quedo ben adormit al sofà, tot plegat massa estrés!!
Demà fatarà només un mes pel concert del Bruce a Barcelona, quines ganes bojes d'anar-hi, el final haurem anat a l'inici de la gira europea a Madrid i ens despedirem a l'últim concert de la gira a Barcelona,. Per cert Carles, gràcies per l'adehsiu, molt xulo, però no el puc posar a la moto, és molt gros, encara haig de pensar on el poso, de moment està ben guardat dintre el llibre del Bruce, juntament amb l'entrada pel concert.

Cap i Cua

Avui, mentre mirava una pel·licula, he mirat l'hora del video, i m'he adonat que era cap i cua, les 15:51, llavors m'he preguntat quans cap i cua hi han, pel que fa les hores clar.

He començat a donar-hi voltes i no podia deixar de pensar-hi, llavors he raonat una mica, tot pensant amb les possibilitats existents. I només hi han 16 cap i cua, si ho heu sentit bé, de 1440 minuts que hi han durant les 24 hores, només tenim 16 minuts que són cap i cua.

De fet és d'esperar si ho raonem una mica. Tenint en compte que només hi han 24 hores, com a màxim podria haver 24 cap i cua, ja que només es pot donar una vegada per hora, és irrepetible. Després hem de descartar aquells números que girats donguin un número superior a 59 minuts, per exemple l'hora 06, no pot haver un minut 60, no existeix, per tan hem de descartar l'hora 06, 07, 08 i 09, per tan de 24 possibilitats, ens hem carregat 4 d'un sol cop. Això ho podem traslladar quan són les 16, igual que les 06 no es pot repetir pels mateixos motius, per tan, les 16, 17, 18 i 19 no poden tenir cap i cua per motius lògics, ens hem carregat 4 més. I de les 20 en endavant es poden repetir en els minuts. Conclusió, 24 menys 8 són 16.

Ja puc dormir tranquil aquesta nit. Per cert Joan, aquesta podria ser una pregunta d'examen a fi d'any........

Ho trobo a faltar

Avui estic a casa, està plovent molt. Quan plou no sé perquè em venen ganes de pensar, i ara estava pensant que trobo molt a faltar la universitat. Sí, ho heu sentit bé, trobo a faltar la universitat.
Laboralment no em puc queixar i familiarment tampoc. Tinc una sensació de que ja ho he fet quasi tot (bé falta una coseta que a veure si el final.... però bueno) i que ja no em queda res per descobrir.
Ara m'estava mirant exercicis de la universitats fets amb el Matlab, i la veritat, m'han costat molt d'entendre, tinc els coneixaments ben rovallats lo qual indica que de lo què he estudiat no estic exercint res, i això em preocupa perquè m'agradava i m'agrada molt l'Electrònica.
És ben curiós tot plegat. Quan estàs estudiant tens ganes d'acabar i treballar per guanyar diners, i quan treballes guanyant forces diners, tens ganes de posar-te estudiar un altre cop. Em sembla que estic ben penjat.
M'estic plantejant agafar l'Ogata i l'ordinador i recuperar els exercicis metemàtics i de regulació que feiem a la universitat per no deixar els coneixaments aparcats i rovallats en una part del meu cervell.

Música alta i clara

Fa temps que no puc posar la música ben alta mentre faig feina de casa. No puc perquè no tenim espai on posar aquells altaveus enormes que tenia a l'habitació de casa els pares, on posava els Dire S, o el Michael J, o Seal, o Bruce amb el volum ben alt mentre estava estirat el llit pensant aamb tontaries.
Avui, aprofitant el dia de festa, he anat a buscar l'Andreu (que també tenia festa) per anar a una tenda de Manresa a mirar altaveus, la meva sopresa ha sigut que no hi ha gaire variatat, es veu que això d'escoltar la múscia Alta i Clara ja no es porta. La gent prefereix el home cinema, que no dic que no estigui bé, però home, prefereixo sentir la música alta i sense espatecs i sorollets d'uns altaveus dolentots i petitots.
L'home de la tenda (molt amable) m'ha comentat que abans en tenia de tot tipus, però ara, amb els mp3 de butxaca etc... la gent ja no compra equips d'alta fidelitat.
Crec que és un error no voler escoltar la música autèntica, sense retall de senyal (que és el que passa amb el mp3). La música cal sentir-la amb tots els senyals bens nets sense retallades, perquè llavors no estem escoltan la música autèntica amb tots els seus detalls sonorístics que van crear per sentir-la.
Els altaveus que ens ha ensenyat valen 280 euros, i clar, no sé què fer, llàstima que l'Anna no li agradi tan com a mi sentir la música ben alta... potser haurem de sacrificar espai del pis i posar els altaveus que vaig heredar del Dani, restaurant-los una mica per cambiar-li la imatge antiga que tenen. De fet a mi ja m'estan bé, jo ho faig per l'Anna, que no vol tenir aquells altaveus tan grans pel mitg... a veure què decidim!

Danny Federicci

El passat 4 de maig es va morir el Danny Federicci, taclista de la E Street Band del Bruce Springsteen.
Bruce li ha fet aquest homenatge,

A Tribute to Danny

La fira de la moto

Avui he anat a veure les últimes novetats pel que fa a les motos, sí nois, a part de la fira de l'automòbil, també fan el de la moto.
Estava ple de gent, ple de moteros!! Cada dia em sento més motero, i dies com aquests de pluja que no et deixen sortir a passejar, em molesten molt, tot i que sigui necessari per tots nosaltres....
A veure si demà surt el sol i puc fer una volteta amb les meves dues rodes!!!

Dia a Montclar

El dia 1 de maig, tot celebrant el dia del treballador i aprofitant un dia molt assolellat, el Carles i jo vam anar a passar el dia amb moto. Ja era hora que algú s'atrevís a fer un dia llarg de moto amb mi, per fi algú s'ha fiat i s'ha atrevit a passar un dia sobre només dos rodes!!!!
M'ho vaig passar molt bé i el vaig compensar portant-lo a l'ajuntament a on l'Anna i jo ens vem a casar, a Casserres i després una comilona plena de menjar en el poble que ens va ensenyar un dia el Joan, a Montclar!! quin poble més tranquil, tan que vam fer una vacaina en el jardí d'una casa....
Llàstima del vent, que el final del dia ens va tocar una mica la moral i que el Carles va agafar aquella rampa a la cama!!!
A veure si algú més s'anima!!!!

Prova de foc, ja no tinc por

Fa dues setmanes que faig la prova de foc, vaig cada dia a la feina amb moto, i la prova ja ha sigut superada!!! cada dia m'agrada més anar amb moto a treballar, sobretot la tornada quan fa una mica de sol de tarda i puc anar sense pantalons de moto.
Quina il·lusió no fer cues a la carretera!!! jejeje l'altra dia em vaig evitar 20 minutets de cua a l'entrada del poble, quin gustàs!!!
Com diu l'Anna, aquest blog s'ha convertit amb mi i la meva moto, pues sí, i QUÈ???????

D'excursió

Fa uns dies vaig fer una excursió amb moto, a fer curves.... va ser el primer dia que m'ho vaig passar realment bé a sobre la meva moto. Vaig disfrutar com mai, quin plaer notar l'aire el teu cos, sentir la llibertat i el gust per fer unes curves més o menys perfectes..... no es pot descriure!! s'ha de viure!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
L'excursió va ser, St Vicenç-Pont de Vilomara-Rocafort-Mura-Talamanca (aparitiu obligat)-Navarcles i tornada cap a casa a la inversa.
Qui volgui venir un dia, estar convidat, només cal avisar-me i que fagi solet..... (oi Carles)

Por

Ahir em vaig decidir a fer una volta amb moto fins a Sabadell, dinar i tornar cap a Sant Vicenç, feia molt solt i semlava que feia un gran dia, volia fer rodatge, ja que a partir d'ara miraré d'anar a treballar amb moto cada dia.
Tot i que ja controlo la moto bestant, ahir vaig passar molta por perquè feia molt de vent, i em movia la moto que semblava un vaixell al mitg del mar!!! però xino xano vaig arribar. És qüestió d'acostomar-se....
El gran problema són els cotxes i camions, que van molt ràpids (clar amb cotxe no notes tant el vent) i t'adalanten que semblen cotxes de carreres i llavors encara notes més les ràfegues de vent.
Espero acostomar-me a aquesta por, mica en mica...

Esperant el bon temps

Que arribi el sol solet, que tinc ganes de treure't....

Dia 22

Avui ha sigut el dia D.
Tenim motius per ser una mica més feliços i esperançats. Ha sortit una mica el sol perquè ens toqui a la cara.
Estic content pels dos, i perquè sé que sortirà bé, encara que ho haguem de planejar amb antel·lació, tenim un any per intentar-ho.
Encara que hi hagi una mica d'ombra, no podem oblidar que el sol ens estar tocant a la cara, i que hem de seguir vivint.

La moto

Trobo a falta la meva estimada moto!!!
Des de que hem anat a viure a St Vicenç no vaig em moto cada dia, per vàries raons, la primera és que fa molt fred el matí i la carretera està gelada, com que no tinc gaire experiència em fa por de relliscar i matar-me. Una altra raó és que baixo l'Anna cada dia fins l'estació i a ella encara no li fa molta gràcia pujar-hi, així que de moment estar al parking criant pols, i algún diumenge la trec a passejar, com els domingueros quan treuen els seus cotxes nets i polits.
De moment esperar que arribi el bon temps.....
Això sí, tinc una moto precisosa!!!!

Les Terrasses

Fa dies que tinc ganes de decorar les terrasses!! m'agradaria ja comprar la taula de fusta i les cadires per posar-ho a la terrassa de baix, per poder sopar i dinar a fora quan arribi el bon temps!! També m'agradaria comprar una bona barbacoa per la terrassa de dalt junt amb unes bones amaques per pendre el solet a l'estiu.... i està clar.... posar moltes plantes per crear un ambient fresquet a l'estiu!!!
Que arribi ja el bon temps!!! que vull difrutar les terrasses!!!!!!!!!!

Per fi..............

Per fi!!!
Estic assentat al sofà, són les 7:30 del matí de diumenge i l'Anna dorm. Per fi s'ha acabat el trasllat!! caixes amunt i avall, enrecorda't allò, enrecorda't d'això.... quin mal son!!! això de traslladar-se és horroròs, tothom diu, "com pot ser que hi hagi tot això en aquest piset??" doncs la veritat és que no tinc resposta, però la realitat és que hi cap!!! però m'agradaria veure si tots vosaltres haguèssiu de fer un trasllat, perquè nosaltres només fa tres anys que vivim junts, però imagineu-se els que en porteu molts d'anys, i amb fills!!! pot sortir de tot!!!!
Ara només queda endreçar, posar això aquí, allò allà.... en fi, deixar-ho el teu gust i enrecordar-te on tens les coses és complicat, i fins que no et sents com a casa passen dies, perquè el principi et sembla que estàs a un pis deixat o algo semblant, no et fas a la idea que allò és teu i que pots posar-ho com et dongui la real gana....
Llàstima que per endreçar les coses només tenim els caps de setmana, ja que els dies de cada dia treballem com burros, per pagar el dúplex...... (que per cert.... pedazo de dúplex!!!! cada dia m'agrada més, i quan fagi bon temps i pugui sortir a les terrasses ja no et dic res...) no cal dir que esteu tots convidats a fer una botifarrada a la barbacoa que ens comprarem, i menjar sobre una taula de fusta que també tenim pendent de comprar....
A veure si ara ja puc escriure més....
Per cert, m'he conectat a una xarxa inalàmbrica d'un veí que no la té protegida, perquè el router de telefonica s'ha cascat.... si ho arribo a saber no contracto l'ADSL de telefonica i ens conectem de gratis!!!!!!!!!!!!!

Regals de REIS

Aquest any els reis s'han portat d'allò més bé!! A casa m'han deixat una entrada pel BRUCE!!!! per veure l'últim concert de la gira europea a BCN, (i m'han dit que haig d'anar amb un tal Carles i un tal Josep...... serà que ells també els hi hauran portat.....) també em van deixa la biografia autoritzada del meu estimat Bruce!!!!!

A casa els pares em van deixar uns bons pantalons per anar amb la super moto (regal que em van deixar un mes abans.....) un bon quadre i una foto de la mare amb l'àvia, uns bos regals!!

A casa els sogres unes bones ulleres de sol, per fer-me el xuleta amb la moto, jejejeje

I a casa l'àvia i els avis polítics diners i un pijama molt xulo!!!!

I el super REGAL!!!! un Dúplex de 3 habitacions, dos banys, cuina gran, 3 terrasses, un menjador pa cagarse i per rematar plaça d'aparcament amb un traster per guardar els esquís i la bici!!!!!!!! a St Vicenç de Castellet, a prop de l'Oscar i d'amics. ESTEU TOTS CONVIDATS A VEURE'L I A FER TRASALADO!!!!!!!!!