Cap i Cua

Avui, mentre mirava una pel·licula, he mirat l'hora del video, i m'he adonat que era cap i cua, les 15:51, llavors m'he preguntat quans cap i cua hi han, pel que fa les hores clar.

He començat a donar-hi voltes i no podia deixar de pensar-hi, llavors he raonat una mica, tot pensant amb les possibilitats existents. I només hi han 16 cap i cua, si ho heu sentit bé, de 1440 minuts que hi han durant les 24 hores, només tenim 16 minuts que són cap i cua.

De fet és d'esperar si ho raonem una mica. Tenint en compte que només hi han 24 hores, com a màxim podria haver 24 cap i cua, ja que només es pot donar una vegada per hora, és irrepetible. Després hem de descartar aquells números que girats donguin un número superior a 59 minuts, per exemple l'hora 06, no pot haver un minut 60, no existeix, per tan hem de descartar l'hora 06, 07, 08 i 09, per tan de 24 possibilitats, ens hem carregat 4 d'un sol cop. Això ho podem traslladar quan són les 16, igual que les 06 no es pot repetir pels mateixos motius, per tan, les 16, 17, 18 i 19 no poden tenir cap i cua per motius lògics, ens hem carregat 4 més. I de les 20 en endavant es poden repetir en els minuts. Conclusió, 24 menys 8 són 16.

Ja puc dormir tranquil aquesta nit. Per cert Joan, aquesta podria ser una pregunta d'examen a fi d'any........

Ho trobo a faltar

Avui estic a casa, està plovent molt. Quan plou no sé perquè em venen ganes de pensar, i ara estava pensant que trobo molt a faltar la universitat. Sí, ho heu sentit bé, trobo a faltar la universitat.
Laboralment no em puc queixar i familiarment tampoc. Tinc una sensació de que ja ho he fet quasi tot (bé falta una coseta que a veure si el final.... però bueno) i que ja no em queda res per descobrir.
Ara m'estava mirant exercicis de la universitats fets amb el Matlab, i la veritat, m'han costat molt d'entendre, tinc els coneixaments ben rovallats lo qual indica que de lo què he estudiat no estic exercint res, i això em preocupa perquè m'agradava i m'agrada molt l'Electrònica.
És ben curiós tot plegat. Quan estàs estudiant tens ganes d'acabar i treballar per guanyar diners, i quan treballes guanyant forces diners, tens ganes de posar-te estudiar un altre cop. Em sembla que estic ben penjat.
M'estic plantejant agafar l'Ogata i l'ordinador i recuperar els exercicis metemàtics i de regulació que feiem a la universitat per no deixar els coneixaments aparcats i rovallats en una part del meu cervell.

Música alta i clara

Fa temps que no puc posar la música ben alta mentre faig feina de casa. No puc perquè no tenim espai on posar aquells altaveus enormes que tenia a l'habitació de casa els pares, on posava els Dire S, o el Michael J, o Seal, o Bruce amb el volum ben alt mentre estava estirat el llit pensant aamb tontaries.
Avui, aprofitant el dia de festa, he anat a buscar l'Andreu (que també tenia festa) per anar a una tenda de Manresa a mirar altaveus, la meva sopresa ha sigut que no hi ha gaire variatat, es veu que això d'escoltar la múscia Alta i Clara ja no es porta. La gent prefereix el home cinema, que no dic que no estigui bé, però home, prefereixo sentir la música alta i sense espatecs i sorollets d'uns altaveus dolentots i petitots.
L'home de la tenda (molt amable) m'ha comentat que abans en tenia de tot tipus, però ara, amb els mp3 de butxaca etc... la gent ja no compra equips d'alta fidelitat.
Crec que és un error no voler escoltar la música autèntica, sense retall de senyal (que és el que passa amb el mp3). La música cal sentir-la amb tots els senyals bens nets sense retallades, perquè llavors no estem escoltan la música autèntica amb tots els seus detalls sonorístics que van crear per sentir-la.
Els altaveus que ens ha ensenyat valen 280 euros, i clar, no sé què fer, llàstima que l'Anna no li agradi tan com a mi sentir la música ben alta... potser haurem de sacrificar espai del pis i posar els altaveus que vaig heredar del Dani, restaurant-los una mica per cambiar-li la imatge antiga que tenen. De fet a mi ja m'estan bé, jo ho faig per l'Anna, que no vol tenir aquells altaveus tan grans pel mitg... a veure què decidim!

Danny Federicci

El passat 4 de maig es va morir el Danny Federicci, taclista de la E Street Band del Bruce Springsteen.
Bruce li ha fet aquest homenatge,

A Tribute to Danny

La fira de la moto

Avui he anat a veure les últimes novetats pel que fa a les motos, sí nois, a part de la fira de l'automòbil, també fan el de la moto.
Estava ple de gent, ple de moteros!! Cada dia em sento més motero, i dies com aquests de pluja que no et deixen sortir a passejar, em molesten molt, tot i que sigui necessari per tots nosaltres....
A veure si demà surt el sol i puc fer una volteta amb les meves dues rodes!!!

Dia a Montclar

El dia 1 de maig, tot celebrant el dia del treballador i aprofitant un dia molt assolellat, el Carles i jo vam anar a passar el dia amb moto. Ja era hora que algú s'atrevís a fer un dia llarg de moto amb mi, per fi algú s'ha fiat i s'ha atrevit a passar un dia sobre només dos rodes!!!!
M'ho vaig passar molt bé i el vaig compensar portant-lo a l'ajuntament a on l'Anna i jo ens vem a casar, a Casserres i després una comilona plena de menjar en el poble que ens va ensenyar un dia el Joan, a Montclar!! quin poble més tranquil, tan que vam fer una vacaina en el jardí d'una casa....
Llàstima del vent, que el final del dia ens va tocar una mica la moral i que el Carles va agafar aquella rampa a la cama!!!
A veure si algú més s'anima!!!!