Sento no haver escrit res aquests dies, però no he tingut gaire temps. La veritat és que vaig una mica agobiat. Porto forces dies amb molta feina, tothom vol les coses i tothom té dret a que les hi faci, però el dia té hores limitades i no es pot fer tot.
Tots reclamen la meva atenció i llavors és quan m'agobio i com més m'agobio més paralitzat em quedo, em bloquejo....
Intento que la feina no m'absorveixi però de vegades no ho puc aturar, i miro de que no m'afecti a la vida personal, i de moment crec que ho porto bestant bé. Fa uns dies, però, que em porto els problemes al llit, em desperto a mitja nit i no aconsegueixo tancar els ulls, no m'havia passat mai, sempre havia dormit d'un "tiron". Quan no dormo seguit vaig cansat tot el dia i llavors em segueixo agobiant, és com un cercle viciós!!
Espero sortir-me'n i que tot torni a la normalitat!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
Hola Marc, tothom que que coneix sap que a la feina fas molt més del que realment pots, tot i que intentis fagis més hores que un rellotge.
Fa uns dies vaig veure per la tele un tiu que s'havia montat un despatx al cotxe, per així aprofitar el temps mentre conduia, et poso un link perquè vegis més o menys com era: http://static.flickr.com/93/256052189_ecf90f041a.jpg
Espero que no hagis d'arribar a aquests extrems.
Bé bromes a part, has de mirar de dir prou a aquesta marabunta de feina que et ve a sobre, no és veritat que tothom tingui dret a que els fagis tot el que et demanen, pensa que sinó sempre seràs l'ase dels cops. I encara que si hagis de fer tot el que et demanen has d'establir un ordre de prioritats, i procurar que la gent d'espabili per si sola, que això de demanar ajuda és molt fàcil (quan et vinguin amb aquestes, recorda les paraules del filòsof Cugueró).
Prova d'estar una temporada fent que la gent desenvolupi el que ha de fer sense tenir que buscar-te, a veure com va la cosa. Els resultats haurien d'anar cap a dos resultats: -un, la gent no fa la feina com ha de fer-la i tot surt un bunyol, amb lo qual podràs demostrar al jefe que et fa falta ajuda. - dos, tot és va solucionant més o menys bé, amb lo qual la gent veurà que no cal cridar-te continuament.
Bueno, sigui com sigui, avui ja es disabte i els problemes han quedat enrere, encara que només sigui durant uns dies. Oblida-ho tot i dedica la teva atenció a l'Anna i la Marley.
Records.
Jo, des de la meva inactivitat (professional) absoluta, et vull desitjar ànims en primer lloc per després secundar la moció iniciada pel Carles i, finalment, proposar que quedem tots un dia d'aquests per a ajudar-te a desconnectar. Ja sé que marxeu a esquiar dissabte sense mi i, en el fons us reuniu, però (nassos!!) en podem fer una altra on jo sí que vingui!! ;)
Una gran abraçada de suport moral i estratègic
Publica un comentari a l'entrada