divendres, 29 d’agost del 2008

Sinead O'connor-Nothing Compares 2 U

Avui m'acabo d'enrecordar que m'encantava aquesta cançó, me la posava una i una altra vegada....
Què s'ha n'ha fet de la Sinead???

Te la dedico Nneta, perquè Res es pot Comparar amb Tu!!!!

Lletra de la cançó traduïda al Castellà:

Nada Se Compara Contigo
Han pasado siete horas y quince días
Desde que te llevaste tu amor
Salgo todas las noches y duermo todo el día
Desde que te llevaste tu amor
Desde que te fuiste puedo hacer todo lo que quiera
Puedo ver a cualquiera que elija
Puedo cenar en un restaurante elegante
Pero nada
Dije nada puede llevarse esta tristeza
Porque nada se compara
Nada se compara contigo
Ha sido tan solitario sin ti aquí
Como un ave sin una canción
Nada puede parar estas lágrimas solitarias de caer
Dime bebé, ¿dónde me equivoqué?
Podría poner mis brazos alrededor de cada chico que vea
Pero ellos solamente me recordarían a ti
Fui al doctor y adivina que me dijo
Adivina que me dijo
Él dijo chica, mejor trata de divertirte
No importa lo que hagas
Pero él es un tonto
Porque nada se compara
Nada se compara contigo
Todas las flores que plantaste, madre
En el patio de atrás
Todas murieron cuando tu te fuiste
Yo sé que vivir contigo a veces fue difícil
Pero estoy queriendo dar otra oportunidad
Nada se compara
Nada se compara contigo
Nada se compara
Nada se compara contigo
Nada se compara
Nada se compara contigo

Us poso la versió estudi i un directe.





dilluns, 18 d’agost del 2008

Sensació estranya

Aquests últims dies tinc una sensació molt estranya.
L'altra dia vaig tenir un somni de la iaia Pepita, jo arribava el final d'un túnel i ella m'esperava amb els braços oberts, amb una pluja de pètals de flors vermella i vestida totalment amb un llençol blanc pur. No sé quina flor era però no eren roses.
Dimecres, quan vam anar amb l'Anna a fer-li el sopar a l'àvi Mingo, no parava de mirar la cadira amb el coixí de quadres verds, on seia la iaia Pepita, sempre explicant coses de la vida viscuda. Mentre mirava la cadira no parava de pensar que mai més la veuré allà sentada, ni dient-me si vull més patates xips, ni tampoc em sé imaginar que mai més podré menjar els seus canalons que feia amb tanta dedicació, i difícils d'imitar.....
No sé perquè ara em venen el cap aquests sentiments, i perquè vaig tenir aquell somni tan estrany. Suposo que mica en mica m'aniré fent a la idea que no la veuré mai més i que passarà a ser un gran record.

diumenge, 17 d’agost del 2008

Sicília



Me la imaginava diferent, pensava amb una illa idílica, mitg sol·litària, petita i farcit de cales de somni, com una Menorca més gran.
Em va sobtar quan vem arribar, aquella illa que m'imaginava no existia, era molt gran (quasi 4 hores per arribar a l'apartament), conductors bojos circulan en paral·lel amb línia contínua, brutícia, molta calor i no vem trobar les cal·les que tan m'havia imaginat.
Però a part de tot això va ser un viatge molt divertit, i tot i que no era el que m'havia imaginat, tenen molta història, molts monuments magnífics dignes d'anar-los a veure i fotagrafiar-los. Vem riure com mai!! i a més vaig veure aigua, molta aigua!!! quina calor!!!!!!!!!!!
Ha valgut la pena i encara ens quden molts viatges per fer..... Grècia, Egipte, Noruega, Irlanda, Anglaterra, Austràlia, Canadà..... a veure si mica en mica els podem fer, que m'agrada molt viatjar!!

A quan llocs he estat? a veure si ho recordo:
París
Carcassone i rodalies,
Àustria complerta
Suïssa complerta
Itàlia (Venècia, nord Itàlia, Nàpols, Florència, Roma, Milà, Sícilia......)
Mònaco
Andorra
Espanya: Menorca, Mallorca, Astúries, País Vasc, Madrid etc...
Bèlgica
Holanda
Túnez
Cerdenya
Cabrera
Còrsega
Nova York
Orlando, Disney W.
La Nasa

Mèxic DF