No et puc veure així. M’agradaria ajudar-te a sortir de la teva realitat, de la teva fantasia, fer-te entendre que lo què veus, lo què sents, lo què notes.... és diferent a lo què estem vivint nosaltres. No és que estiguis equivocat, perquè és lo què estàs vivint, però no pots diferenciar entre somni i realitat. Estàs permanentment somiant.
Vull que tornis a ser com abans, que no pateixis com estàs patint, que no patim com estem patint. Et vull veure fent la teva vida, que siguis feliç, a la teva manera, però que siguis feliç.
Em sento impotent, molt impotent. Vull donar-te la meva mà, ajudar-te, però no et deixes perquè no ets conscient que estàs malalt, per tu som tots nosaltres els malalts, els que no t'entenem i això és molt complicat de fer-t'ho entendre, no sé com fer-ho.
Siusplau, torna a ser tu, fes-ho per mi, fes-ho per tots nosaltres i sobretot fes-ho per tu, perquè no t’ho mereixes, tu no.
Torna a volar com saps fer i cau de les boires (com tu dius) ben aviat, estic aquí, estem aquí per ajudar-te, no estàs sol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
És molt dur oi? els que no em hagut de veure algú així, segurament no podem entendre com us sentiu vosaltres. Et deus sentir impotent i amb ganes de plorar...
Sempre que necessitis parlar, ja sapps on som eee marquitos!!! com a mínim, et podrem escoltar.
petons
no se de quina manera el pudriam ajuda per desgracia es mol dificil
res mes que ferli custat a ell i a tots busaltras
la meba ma sempra esta extesa
un peto
Publica un comentari a l'entrada