Caiguda

Tot anava com sempre, esmorzo i marxo direcció Terrassa, tenia una reunió amb un client i uns industrials. La reunió tot va perfecte, comentem com fer la instal·lació i decidim veure sobre el terreny. El client posa una escala per pujar a l'altell, hem de comprobar per on passar uns tubs d'aire comprimit, li aguanto l'escala, mentre puja observo que no té peus de goma, mentre ho penso és el meu torn, i pujo. Tinc el peu a punt de "desembercar" a l'altell i de cop i volta noto com llisca. Mentre un peu em queda a dalt, l'altre baixa a gran velocitat.
Unes dècimes de segon eternes, sento el soroll de l'escala picant el terra noto un cop molt fort i sec contra el terra. El cap em retumba, com si un eco molt fort penetrés el meu cervell. Estic quiet, veig molta gent el meu voltant, i noto com un silenci amb molt soroll de fons.
No em puc moure, noto com si tot el meu cos s'hagués inflat de cop. Començo a pensar si m'he quedat invàlid, no puc moure res, només noto dolor i sento la gent cridar "aviseu una ambulància", "Marc estàs bé?", "Em sents?", "tranquil ja venen", un fort dolor no em deixa contestar, només puc dir, "l'esquena, l'esquena, em fa molt mal!!!"
Arriba un metge, i em fot una llum per l'ull, em fan ballugar les cames, i sento un gran alliberament, les puc moure i això em comença a tranquilitzar. El braç esquerra no puc i sento molts dolors.
Em comencen a injectar calmants. M'imobilitzen, noto un matalàs inflable el meu voltant, quan me'l posen em fan molt mal. Em pregunto si la infló que noto a tot el tronc és per una emorràgia, em passen moltes coses pel cap. Penso amb l'Anna, amb el disgust que tindrà, amb els Pares que m'estan esperan per dinar.... sento els mòbils que sonen, i ningú els vol contestar.
Després de molta estona m'entren a urgències un equip de moltes persones m'estant esperant i em comencen a despullar i estripar la camiseta, tothom fa la seva feina, m'estabilitzen i m'adrecen corrents a fer radiografies per tot el cos, em belluguen i em fan molt mal, no puc més vull que el somni s'acabi, però no estic somiant, és la realitat....
Mentre em belluguen sento com dos metges dicuteixen sobre mi, si haurien d'haver activat el "codigo uno", això em preocupa molt perquè de moment no sé la gravetat de la meva caiguda.
Em tornen a remenar per tot arreu, pregunto si han avisat algú i em diuen que no, una enfermera acosta el mòbil i em diu digue'm a qui truco, parlaràs tu per tranquilitzar. Truquem el Pare i li dic que ell truqui l'Anna, perquè estigui tranquila.
Passa una estona i veig arribar el meu sogre i el Jaume, ja no estic sol, això em tranquilitza.
El cap d'un rato arriba l'Anna rient acompanyada dels Pares. Em sento malament per fer passar tanta mala estona.
Em porten a fer un TAC de cos complet. Corren pel passadís, m'entren a una sala mol freda i entre sis persones em canvien de camilla, tot em fa mal, no m'agrada que em balluguin tan. M'injecten un líquid, noto molta fredor i moltes ganes de pixar, allò no acaba mai, vull despertar-me.

Felicitació retardada

Avui vull felicitar a la meva Nneta, pels nostres 13 anys junts. Volia fer-ho el dia 9 però el desgraciat accident no em va donar temps.... i sento que en més de felicitar-te el dia 9 amb una dolça trucada, t'hagin trucat amb una mala notícia. Però aquí estic, felicitan-te amb una sola mà....
La llàstima és que després de tenir tants bons records del setembre, aquest accident hagi passat en el nostre mes i per si fos poc el mateix dia del nostre aniversari, però així és la vida. La bona notícia és que ho puc explicar i seguir compartint la vida amb tu.
I bueno, pels que pensaveu que amb la moto em faria mal, QUÈ M'HEU DE DIR ARA??? suposo que em donareu la raó si us dic que us podeu fer molt mal amb qualsevol altra cosa...... per cert, em sembla que la moto no la podré agafar amb dos mesos, entre que estic immobilitzat i que hauré de fer recuperació....

Ara amb el temps lliure que tindré a lo millor escric més, bueno ja ho veurem.

Sinead O'connor-Nothing Compares 2 U

Avui m'acabo d'enrecordar que m'encantava aquesta cançó, me la posava una i una altra vegada....
Què s'ha n'ha fet de la Sinead???

Te la dedico Nneta, perquè Res es pot Comparar amb Tu!!!!

Lletra de la cançó traduïda al Castellà:

Nada Se Compara Contigo
Han pasado siete horas y quince días
Desde que te llevaste tu amor
Salgo todas las noches y duermo todo el día
Desde que te llevaste tu amor
Desde que te fuiste puedo hacer todo lo que quiera
Puedo ver a cualquiera que elija
Puedo cenar en un restaurante elegante
Pero nada
Dije nada puede llevarse esta tristeza
Porque nada se compara
Nada se compara contigo
Ha sido tan solitario sin ti aquí
Como un ave sin una canción
Nada puede parar estas lágrimas solitarias de caer
Dime bebé, ¿dónde me equivoqué?
Podría poner mis brazos alrededor de cada chico que vea
Pero ellos solamente me recordarían a ti
Fui al doctor y adivina que me dijo
Adivina que me dijo
Él dijo chica, mejor trata de divertirte
No importa lo que hagas
Pero él es un tonto
Porque nada se compara
Nada se compara contigo
Todas las flores que plantaste, madre
En el patio de atrás
Todas murieron cuando tu te fuiste
Yo sé que vivir contigo a veces fue difícil
Pero estoy queriendo dar otra oportunidad
Nada se compara
Nada se compara contigo
Nada se compara
Nada se compara contigo
Nada se compara
Nada se compara contigo

Us poso la versió estudi i un directe.

Sensació estranya

Aquests últims dies tinc una sensació molt estranya.
L'altra dia vaig tenir un somni de la iaia Pepita, jo arribava el final d'un túnel i ella m'esperava amb els braços oberts, amb una pluja de pètals de flors vermella i vestida totalment amb un llençol blanc pur. No sé quina flor era però no eren roses.
Dimecres, quan vam anar amb l'Anna a fer-li el sopar a l'àvi Mingo, no parava de mirar la cadira amb el coixí de quadres verds, on seia la iaia Pepita, sempre explicant coses de la vida viscuda. Mentre mirava la cadira no parava de pensar que mai més la veuré allà sentada, ni dient-me si vull més patates xips, ni tampoc em sé imaginar que mai més podré menjar els seus canalons que feia amb tanta dedicació, i difícils d'imitar.....
No sé perquè ara em venen el cap aquests sentiments, i perquè vaig tenir aquell somni tan estrany. Suposo que mica en mica m'aniré fent a la idea que no la veuré mai més i que passarà a ser un gran record.

Sicília

Me la imaginava diferent, pensava amb una illa idílica, mitg sol·litària, petita i farcit de cales de somni, com una Menorca més gran.
Em va sobtar quan vem arribar, aquella illa que m'imaginava no existia, era molt gran (quasi 4 hores per arribar a l'apartament), conductors bojos circulan en paral·lel amb línia contínua, brutícia, molta calor i no vem trobar les cal·les que tan m'havia imaginat.
Però a part de tot això va ser un viatge molt divertit, i tot i que no era el que m'havia imaginat, tenen molta història, molts monuments magnífics dignes d'anar-los a veure i fotagrafiar-los. Vem riure com mai!! i a més vaig veure aigua, molta aigua!!! quina calor!!!!!!!!!!!
Ha valgut la pena i encara ens quden molts viatges per fer..... Grècia, Egipte, Noruega, Irlanda, Anglaterra, Austràlia, Canadà..... a veure si mica en mica els podem fer, que m'agrada molt viatjar!!

A quan llocs he estat? a veure si ho recordo:
París
Carcassone i rodalies,
Àustria complerta
Suïssa complerta
Itàlia (Venècia, nord Itàlia, Nàpols, Florència, Roma, Milà, Sícilia......)
Mònaco
Andorra
Espanya: Menorca, Mallorca, Astúries, País Vasc, Madrid etc...
Bèlgica
Holanda
Túnez
Cerdenya
Cabrera
Còrsega
Nova York
Orlando, Disney W.
La Nasa
Mèxic DF

Que guai!!!!!

El diumenge passat ens ho vem passar molt bé,, amb el super concert del Bruce!!!! com a BCN no toca en lloc, a Madrid no va ser ni la meitat d'emocionant que aquí el camp nou.
La pròxima vegada, Carles i Josep, anirem dos dies abans a agafar lloc per estar devant de tot i poder-lo tocar com els d'aquest video, quina enveja!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

El Gran Dia

ha arribat, en tenia moltes ganes, i vull disfrutar-lo com mai. Gràcies a la meva Nneta avui tornaré a veure el meu Bruce, l'únic, el millor de tots. Avui no ens cal anar a Madrid a passar fred. Avui no haurem de fer llargues cues (tenim seient).
M'agradaria que toqués Thunder Road, la meva preferida, o She's the one, una altra que tinc preferida, o Fire, aquesta no crec perquè és molt anitga i no la toca mai.
Llàstima que demà torni a la realitat i hagi d'anar a treballar, almenys serà amb un bon somriure, VISCA BRUCE!!!!!!!!!!!!!!
El pròxim concert intentaré estar devant de tot per intentar tocar-lo.