Avui ha sigut el dia D.
Tenim motius per ser una mica més feliços i esperançats. Ha sortit una mica el sol perquè ens toqui a la cara.
Estic content pels dos, i perquè sé que sortirà bé, encara que ho haguem de planejar amb antel·lació, tenim un any per intentar-ho.
Encara que hi hagi una mica d'ombra, no podem oblidar que el sol ens estar tocant a la cara, i que hem de seguir vivint.
diumenge, 24 de febrer del 2008
dissabte, 16 de febrer del 2008
La moto
Trobo a falta la meva estimada moto!!!
Des de que hem anat a viure a St Vicenç no vaig em moto cada dia, per vàries raons, la primera és que fa molt fred el matí i la carretera està gelada, com que no tinc gaire experiència em fa por de relliscar i matar-me. Una altra raó és que baixo l'Anna cada dia fins l'estació i a ella encara no li fa molta gràcia pujar-hi, així que de moment estar al parking criant pols, i algún diumenge la trec a passejar, com els domingueros quan treuen els seus cotxes nets i polits.
De moment esperar que arribi el bon temps.....
Això sí, tinc una moto precisosa!!!!
Des de que hem anat a viure a St Vicenç no vaig em moto cada dia, per vàries raons, la primera és que fa molt fred el matí i la carretera està gelada, com que no tinc gaire experiència em fa por de relliscar i matar-me. Una altra raó és que baixo l'Anna cada dia fins l'estació i a ella encara no li fa molta gràcia pujar-hi, així que de moment estar al parking criant pols, i algún diumenge la trec a passejar, com els domingueros quan treuen els seus cotxes nets i polits.
De moment esperar que arribi el bon temps.....
Això sí, tinc una moto precisosa!!!!
Les Terrasses
Fa dies que tinc ganes de decorar les terrasses!! m'agradaria ja comprar la taula de fusta i les cadires per posar-ho a la terrassa de baix, per poder sopar i dinar a fora quan arribi el bon temps!! També m'agradaria comprar una bona barbacoa per la terrassa de dalt junt amb unes bones amaques per pendre el solet a l'estiu.... i està clar.... posar moltes plantes per crear un ambient fresquet a l'estiu!!!
Que arribi ja el bon temps!!! que vull difrutar les terrasses!!!!!!!!!!
Que arribi ja el bon temps!!! que vull difrutar les terrasses!!!!!!!!!!
diumenge, 27 de gener del 2008
Per fi..............
Per fi!!!
Estic assentat al sofà, són les 7:30 del matí de diumenge i l'Anna dorm. Per fi s'ha acabat el trasllat!! caixes amunt i avall, enrecorda't allò, enrecorda't d'això.... quin mal son!!! això de traslladar-se és horroròs, tothom diu, "com pot ser que hi hagi tot això en aquest piset??" doncs la veritat és que no tinc resposta, però la realitat és que hi cap!!! però m'agradaria veure si tots vosaltres haguèssiu de fer un trasllat, perquè nosaltres només fa tres anys que vivim junts, però imagineu-se els que en porteu molts d'anys, i amb fills!!! pot sortir de tot!!!!
Ara només queda endreçar, posar això aquí, allò allà.... en fi, deixar-ho el teu gust i enrecordar-te on tens les coses és complicat, i fins que no et sents com a casa passen dies, perquè el principi et sembla que estàs a un pis deixat o algo semblant, no et fas a la idea que allò és teu i que pots posar-ho com et dongui la real gana....
Llàstima que per endreçar les coses només tenim els caps de setmana, ja que els dies de cada dia treballem com burros, per pagar el dúplex...... (que per cert.... pedazo de dúplex!!!! cada dia m'agrada més, i quan fagi bon temps i pugui sortir a les terrasses ja no et dic res...) no cal dir que esteu tots convidats a fer una botifarrada a la barbacoa que ens comprarem, i menjar sobre una taula de fusta que també tenim pendent de comprar....
A veure si ara ja puc escriure més....
Per cert, m'he conectat a una xarxa inalàmbrica d'un veí que no la té protegida, perquè el router de telefonica s'ha cascat.... si ho arribo a saber no contracto l'ADSL de telefonica i ens conectem de gratis!!!!!!!!!!!!!
Estic assentat al sofà, són les 7:30 del matí de diumenge i l'Anna dorm. Per fi s'ha acabat el trasllat!! caixes amunt i avall, enrecorda't allò, enrecorda't d'això.... quin mal son!!! això de traslladar-se és horroròs, tothom diu, "com pot ser que hi hagi tot això en aquest piset??" doncs la veritat és que no tinc resposta, però la realitat és que hi cap!!! però m'agradaria veure si tots vosaltres haguèssiu de fer un trasllat, perquè nosaltres només fa tres anys que vivim junts, però imagineu-se els que en porteu molts d'anys, i amb fills!!! pot sortir de tot!!!!
Ara només queda endreçar, posar això aquí, allò allà.... en fi, deixar-ho el teu gust i enrecordar-te on tens les coses és complicat, i fins que no et sents com a casa passen dies, perquè el principi et sembla que estàs a un pis deixat o algo semblant, no et fas a la idea que allò és teu i que pots posar-ho com et dongui la real gana....
Llàstima que per endreçar les coses només tenim els caps de setmana, ja que els dies de cada dia treballem com burros, per pagar el dúplex...... (que per cert.... pedazo de dúplex!!!! cada dia m'agrada més, i quan fagi bon temps i pugui sortir a les terrasses ja no et dic res...) no cal dir que esteu tots convidats a fer una botifarrada a la barbacoa que ens comprarem, i menjar sobre una taula de fusta que també tenim pendent de comprar....
A veure si ara ja puc escriure més....
Per cert, m'he conectat a una xarxa inalàmbrica d'un veí que no la té protegida, perquè el router de telefonica s'ha cascat.... si ho arribo a saber no contracto l'ADSL de telefonica i ens conectem de gratis!!!!!!!!!!!!!
dissabte, 12 de gener del 2008
Regals de REIS
Aquest any els reis s'han portat d'allò més bé!! A casa m'han deixat una entrada pel BRUCE!!!! per veure l'últim concert de la gira europea a BCN, (i m'han dit que haig d'anar amb un tal Carles i un tal Josep...... serà que ells també els hi hauran portat.....) també em van deixa la biografia autoritzada del meu estimat Bruce!!!!!
A casa els pares em van deixar uns bons pantalons per anar amb la super moto (regal que em van deixar un mes abans.....) un bon quadre i una foto de la mare amb l'àvia, uns bos regals!!
A casa els sogres unes bones ulleres de sol, per fer-me el xuleta amb la moto, jejejeje
I a casa l'àvia i els avis polítics diners i un pijama molt xulo!!!!
I el super REGAL!!!! un Dúplex de 3 habitacions, dos banys, cuina gran, 3 terrasses, un menjador pa cagarse i per rematar plaça d'aparcament amb un traster per guardar els esquís i la bici!!!!!!!! a St Vicenç de Castellet, a prop de l'Oscar i d'amics. ESTEU TOTS CONVIDATS A VEURE'L I A FER TRASALADO!!!!!!!!!
dimecres, 26 de desembre del 2007
Jordi Solé Tura
Els anys passen molt ràpid, no t'adones que t'has fet gran i has recorregut un llarg camí d'alegries i penes.
L'altra dia vaig tenir una pena, feia anys que no sabia res del Solé Tura, des de l'entarrament de la Rosa, l'Anna em va dir que li han diagnòsticat la maleïda enfermetat d'alzhèimer.
Ell ja no em recordarà perquè ja té l'enfermetat molt avançada. Ell venia molt a Ordis, amb la Rosa i l'August, encara recordo que esmorzavem junts, mentre tothom dormia, ell i jo ens despertavem ben d'hora, jo em prenia el café amb llet i unes torrades i ell sempre es menjava una taronja. Recordo que per sopar tenien unes grans converses de política amb persones que no mencionaré, que en aquell moment no entenia de què coi parlaven, però que de ben segur era important, jo mentre jugava amb la Carlota.
A ell li agradava anar amb bicicleta, a fer molts quilòmetres, fins hi tot hi havia anat amb el Ferran.
Encara tinc per alguna caixa el bolí multicolors que em va regalar per un aniversari, tenia la carcassa de color taronja (com la que es menjava el matí).
Era i serà sent una gran persona mentre visqui, tot i que ja no recordi qui és, però ha fet una bona feina per tots nosaltres i pel país, això quedarà escrit en els llibres d'història i podrà ser recordat per ser un dels pares de la constitució i per haver sigut ministre de Cultura. Tindrà la sort que la seva memòria estarà escrita i perdurarà per sempre encara que els seus records els borri de la seva ment, aquesta sort no la té la gent anònima que com ell han patit la mateixa enfermetat.
Una altra persona que quedarà en el meu racó de records, un altre camí recorregut en aquesta vida plena de sorpreses.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=469336&idseccio_PK=1026
L'altra dia vaig tenir una pena, feia anys que no sabia res del Solé Tura, des de l'entarrament de la Rosa, l'Anna em va dir que li han diagnòsticat la maleïda enfermetat d'alzhèimer.
Ell ja no em recordarà perquè ja té l'enfermetat molt avançada. Ell venia molt a Ordis, amb la Rosa i l'August, encara recordo que esmorzavem junts, mentre tothom dormia, ell i jo ens despertavem ben d'hora, jo em prenia el café amb llet i unes torrades i ell sempre es menjava una taronja. Recordo que per sopar tenien unes grans converses de política amb persones que no mencionaré, que en aquell moment no entenia de què coi parlaven, però que de ben segur era important, jo mentre jugava amb la Carlota.
A ell li agradava anar amb bicicleta, a fer molts quilòmetres, fins hi tot hi havia anat amb el Ferran.
Encara tinc per alguna caixa el bolí multicolors que em va regalar per un aniversari, tenia la carcassa de color taronja (com la que es menjava el matí).
Era i serà sent una gran persona mentre visqui, tot i que ja no recordi qui és, però ha fet una bona feina per tots nosaltres i pel país, això quedarà escrit en els llibres d'història i podrà ser recordat per ser un dels pares de la constitució i per haver sigut ministre de Cultura. Tindrà la sort que la seva memòria estarà escrita i perdurarà per sempre encara que els seus records els borri de la seva ment, aquesta sort no la té la gent anònima que com ell han patit la mateixa enfermetat.
Una altra persona que quedarà en el meu racó de records, un altre camí recorregut en aquesta vida plena de sorpreses.
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=469336&idseccio_PK=1026
diumenge, 23 de desembre del 2007
Lliçó de la Vida
Dia 21
Avui la vida m'ha tornat a donar una lliçó. No em pensava que seria tan difícil, creia que l'August li seria més fàcil el que havia de fer.
Quan vem decidir fer fora el del magatzem creia (i segueixo creient) que era el millor per l'empresa, que el lloc que ocupava és molt important i una peça clau perquè la resta de l'organització funcioni. Pensava que seria molt fàcil i dir-li que després de Nadal no cal que torni, sempre ho veus a les películes i penses que la realitat és igual de fàcil.
Quan arriba el dia i l'August et diu, "Marc, avisa el Miquel que volem parlar amb ell..." uff, em va costar horrors dirigir-me a ell. Quan vam entrar el despatx els tres, no s'havia a on mirar, ni què dir. L'August va començar fent un discurs polític, d'aquests tan originals que fa i que jo no sé fer, jo vaig més el grà, sense tants "rodeos". No li va donar temps d'acabar el discurs, el Miquel el va interrompre i li va dir, "no cal que segueixis, no li donguis tantes voltes, sé perquè m'heu cridat, ja fa dies que ho sé". De cop em va entrar molta calor a la cara i no podia amagar-me sota la taula perquè és de vidre!! no sabia com posar-me, jo estava molt nerviós, l'August va actuar amb sang freda i va treure tots els papers que havia de firmar, (nòmina, finiquito, talons i carta d'acomiadament improcedent). Jo apenes vaig dir res, i el que vaig dir va ser per defensar l'empresa, jo vaig ser l'aprenent de com fer aquestes coses, l'August em va fer entrar perquè veiés com es fa, i em va recordar que la pròxima vegada ho hauria de fer jo sol....
Aquesta feina té coses bones i moltes de dolentes, però haig de pensar que és la meva feina i que si no la faig serè jo qui un dia entraré el despatx perquè l'August em dongui la carta d'acomiadament, i això no vull que passi, així que hauré de treballar dur per no rebre mai una mala notícia com aquesta.
La vida et dona moltes lliçons, que de vegades les oblides, però d'altres, com aquesta, no s'obliden i les tens ben presents en el teu cap.
El dia 24 haig de posar la primera pedra el nou magatzem, el dia 27 comença el David.
Avui la vida m'ha tornat a donar una lliçó. No em pensava que seria tan difícil, creia que l'August li seria més fàcil el que havia de fer.
Quan vem decidir fer fora el del magatzem creia (i segueixo creient) que era el millor per l'empresa, que el lloc que ocupava és molt important i una peça clau perquè la resta de l'organització funcioni. Pensava que seria molt fàcil i dir-li que després de Nadal no cal que torni, sempre ho veus a les películes i penses que la realitat és igual de fàcil.
Quan arriba el dia i l'August et diu, "Marc, avisa el Miquel que volem parlar amb ell..." uff, em va costar horrors dirigir-me a ell. Quan vam entrar el despatx els tres, no s'havia a on mirar, ni què dir. L'August va començar fent un discurs polític, d'aquests tan originals que fa i que jo no sé fer, jo vaig més el grà, sense tants "rodeos". No li va donar temps d'acabar el discurs, el Miquel el va interrompre i li va dir, "no cal que segueixis, no li donguis tantes voltes, sé perquè m'heu cridat, ja fa dies que ho sé". De cop em va entrar molta calor a la cara i no podia amagar-me sota la taula perquè és de vidre!! no sabia com posar-me, jo estava molt nerviós, l'August va actuar amb sang freda i va treure tots els papers que havia de firmar, (nòmina, finiquito, talons i carta d'acomiadament improcedent). Jo apenes vaig dir res, i el que vaig dir va ser per defensar l'empresa, jo vaig ser l'aprenent de com fer aquestes coses, l'August em va fer entrar perquè veiés com es fa, i em va recordar que la pròxima vegada ho hauria de fer jo sol....
Aquesta feina té coses bones i moltes de dolentes, però haig de pensar que és la meva feina i que si no la faig serè jo qui un dia entraré el despatx perquè l'August em dongui la carta d'acomiadament, i això no vull que passi, així que hauré de treballar dur per no rebre mai una mala notícia com aquesta.
La vida et dona moltes lliçons, que de vegades les oblides, però d'altres, com aquesta, no s'obliden i les tens ben presents en el teu cap.
El dia 24 haig de posar la primera pedra el nou magatzem, el dia 27 comença el David.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
